Reflexions

Qui més, qui menys, estarà d'acord amb mi en que per Espanya tirar pedres contra Catalunya dona prestigi o te valor afegit. I això sembla que s'està convertint en un esport nacional. Exemples en tenim molts. Els últims, lo que li cau a sobre al entrenador del Girona, el Sr. Raúl Agné, per respondre en català a un periodista que li formula la pregunta amb aquest idioma. No només hi ha l'imbècil de torn que se sent ofès en els seus valors patris, sinó que a la premsa "carca" s'expliquen les coses de la manera que més els hi convé, es a dir, foten-li canya al Raúl per no fer servir només un sol idioma. I també que després de que la pel.lícula catalana, "Pa negre", hagi guanyat uns quants Goyas es faci sevir l'adjectiu de "catalana" per desprestigiar-la i obviar la seva qualitat. Això si es que mereix un article, que per certs diaris de detres aquest any no han existit els Goya.

També es cert que hi ha gent culta, que no te aquest sectarisme, que és objectiva, sap raonar i valorar les coses segons amb sentit comú i li dona premis a una pel.lícula només perquè la considera bona sense donar importància a la seva catalanitat. Lo normal.

I anant després cap a l'altra banda, haig de dir que a mi el Sr. Laporta em va pena. Aquest senyor te tant d'afany de protagonisme que no veu més enllà dels seus nassos.

Ara resulta que lo primer que hem de posar a sobre de la taula és el camí que ens ha de portar cap a la independència. I suposo que, evidentment, l'haurà de liderar ell mateix.

Només faltaria. Es un vident i en sap molt més que tots els altres. Ningú fins ara ho ha vist tan clar. I mira que en tenim de polítics fent política. Però ves per on, no és el primer que llueix d'independentista però quan tenim la paella pel mànec, es a dir, aconseguim el poder, ens oblidem d'aquesta bandera i mirem cap a un altra banda. I aquest paio si per tenir protagonisme ha de crear un partit, el crea, i si ens dona popularitat quedant-se en calçotets al aeroport, doncs ens hi posem. Lo principal és sortir als medis com ja feia quan era president del Barça que quan no sortia per la tele era perquè estava malalt.

Tinc el mateix sentiment d'independència que tenen la immensa majoria dels catalans, però m'emprenya molt que em vulguin manipular i molt més amb aquest tema. Ja em toquen prou els cococs els de fora com per aguantar aquest personatge a casa.

Hi han valors que mereixen una mica més de respecte.  

El Nord d'Àfrica

Hi ha que veure com canvien les coses. El que ahir era negre avui és blanc i els governs de tot el Nord d'Àfrica que ahir eren mantinguts pels Estats Units com a model fent de barrera contra els islamistes i amb total satisfacció per part d'Europa, avui son uns corruptes, dictadors i usurpadors de la llibertat del poble.

Que ho son no ho dubta ningú doncs es calcula que la fortuna personal del Sr. Mubàrak està entre els 40.000 i 80.000 milions de dòlars, i trenta anys d'un poder ferri amb un estat d'excepció permanent no és qualsevol cosa, posant per exemple; però ja fa temps que ho son i quan ara la gent del poble es tira al carrer i sembla que no hi ha qui ho pari ara donem la volta a la truita i els Sr. Barack Obama diu que ja en hi ha prou i que s'han de respectar els desitjos del poble.

Els europeus ens quedem agafats una mica en fals perquè el "status" que hi havia ja ens anava bé. A nosaltres que ens importa el benestar de la gent si lo que volem son unes vacances tranquil·les i sense problemes a Turquia, Egipte o Jordània. Que perquè nosaltres estem bé els hi han de fotre canya, doncs que els hi fotin però que no ens emprenyin.

I ara resulta que ve el Obama i diu que el poble te drets. Vaja home, com és possible que tinguin drets aquestos moros. Si només deixem que en vinguin uns quants de tan en tan a casa nostra per explotar-los lo que ens vingui en gana. Perquè facin lo que nosaltres no volem fer i a un preu que no acceptaria absolutament ningú. No fa falta dir-lis que els necessitem com l'aigua de Maig per mor del nostre cada dia mes gran envelliment i baixa natalitat. No, això no. Val mes mostrar-lis la nostra superba i fer-lis el favor de que vinguin a gaudir de les nostres engrunes.

I ara aquestos àrabs ho volen fotre tot enlaire pensant-se que tenen drets.

Amb lo bé que estàvem.

Mecachis.

Principis de la humanitat

Diuen els que hi entenen que el gran canvi social a la humanitat es va produir en el moment que es trenca la forma de vida de societat caçadora-recolectora i es passa a comunitats agrícoles-ramaderas. L'adopció del nou ordre econòmic derivat de la domesticació, va comportar la primera gran transformació social, es a dir, la sedenterització de les comunitats humanes.

Com a conseqüència de tot això apareixen excedents productius derivats de l'agricultura i que provoca que es tinguin que construir sitges per guardar-lo.

La desigualtat social comença en el control de la distribució de l'excedent que, en un primer moment pertany a tota la comunitat. La estratificació social comença amb la aparició de la propietat privada de la producció i la distribució de l'excedent que va dur inevitablement a la classificació dels individus segons la seva riquesa econòmica.

La desigualtat social va repercutir en l'especialització en el treball i els religiosos van ser els primers especialistes que van deixar constància de la seva presencia.

Aquesta pauta de desenvolupament social va ser usual en els imperis que varen sorgir com Sumer i Egipte.

Un altra activitat especialitzada, vinculada a l’aparició de les primeres civilitzacions, va ser la institucionalització de la guerra, activitat que proporciona grans beneficis económics i sense la qual no es possible explicar el poder que van adquirir aquestos imperis.

Estem parlant de 7.000 a. J.C.

Doncs tampoc hem evolucionat gaire, no?

Polítics

Fora bo, o al menys a mi m'agradaria, que els polítics fossin una mica més transparents o, per lo menys, un xic més objectius en les seves declaracions. Sembla talment que tot s'hi val a l'hora de fer valoracions dient allò que realment ens interessa tingui que veure o no amb la realitat.

Ho dic més que res perquè els discurs polític quan s'esta a l'oposició no te res a veure en lo que es diu quan es disposa de la responsabilitat de Gobern.

No passaré a jutjar la feina del nou president de la Generalitat perquè encara és molt aviat (no es veu gaire canvi, en principi, tot sigui dit) però si manifesto el meu desencís pel canvi de tarannà.

M'agradaria que des de l'oposició es valoressin les decisions del executiu en la seva correcta mesura, aprovant lo que esta bé i donant noves idees vers lo que pot estar malament. Es a dir, diem a al gent lo que esta bé i lo que no encara que només sigui per instruint-se i a més a més guanyar una mica de credibilitat.

Avui això no passa, ni aquí ni en lloc. Quan estem a l'oposició tot es fa malament, tot és un desastre, no en encertem ni una, no fem costat a res i tothom qui mana és un inútil.

I quan formem part del Gobern, els governats veiem que lo que abans era negre ara es torna blanc, que tot és bo fent exactament el mateix, que aquesta és la política bona i que els que ara manem sabem molt bé el que fem encara que l'únic canvi hagi sigut el nom dels governants.

I l'ultima bestiesa que he sentit dir ha sigut el tracte que es dona al nostre independentisme. L'independència és un assumpte tan seriós ( a mi ja m'agradaria aconseguir-la) que no es pot tractar de la manera que es fa. Ara l'ultim que s'hi ha apuntat es el Sr. Pujol quan fins fa res ens deia tot el contrari. Això es confondre a la gent i crear falses il.lusions perquè tothom amb dos dits de front sap que avui dia no és possible. Podem sortir al carrer, fer manifestacions i cridar molt, però ningú amb responsabilitat farà un pas endavant perquè no resistiria ni el més mínim estudi econòmic. I no s'hi val de parlar només de lo que ens estalviaríem amb el nostre balanç econòmic amb l'Estat central. A mi digueu-me a on venem i el que i com i qui ho fa (ingressos) i d'on importem i el que (gasto) i lo que és factible de perdre si canvia l'actual estructura, i de passada feu-me números a veure quins son els costos del canvi. Quan tot això estigui sobre la taula veurem el que ens interessa més i llavors fem un referèndum que ja m'agradaria veure si es podria guanyar.

Això es seriós i ja en hi ha prou d'enganyar a la gent.

Primer voldria veure que fa el Pais Vasc.

Els imbecils

Desenganyeu-vos:
No es pot lluitar contra l'especie imbecil humana.
Ho sento però algú ho tenia de dir.

Tunísia

Estic molt sorprès i a la vegada expectant per tot lo que passa a Tunísia. Hi ha que veure, com, sense pensar-ho, evolucionen les coses. Tot comença amb el suïcidi del estudiant universitari, Mohammad Buzazi, per allà el desembre, perquè li varen confiscà el carro de verdures que era amb el què es guanyava la vida. Aquest fet desperta la consciencia de molts de joves que es veuen en la mateixa situació i les protestes es disparen i es massifiquen sense que el Gobern del president Ben Ali ho pugui aturar tot i la brutal repressió.

La situació avui dia és que hi haurà un nou Gobern a Tunísia, presumiblement més democràtic i que tots els països del nord d'Àfrica estan amb la por al cos. I molt més perquè ja hi han més joves que s'han immolat demanant millors condicions de vida, llibertat i futur a alguns d'aquestos països àrabs.

El nord d'Àfrica sempre s'ha caracteritzat per tenir governs del "morro fort" per diferents raons a conveniència dels Estats Units i d'Europa. Una d'elles ha sigut l'islamisme radical. I amb aquesta excusa han mirat cap a un altra banda quan no s'han respectat gens ni mica els drets humans. I molt més després del problema que va tenir Algèria precisament amb els seus islamistes.

De fet aquestes idees radicals tenen el seu cultiu en l'extrema pobresa tal i com va passar amb el comunisme en el seu dia. Si hi ha futur, esperança i una mig correcta distribució de la riquesa, això no passa. O no passa tan.

I avui dia amb la informació que corra per Internet i a l'abast de tothom és molt més difícil enganyar a la gent o fer-lis creure que les coses son com son i no d'un altra manera.

A veure com evolucionem en les pròximes setmanes, però les coses ja han canviat una mica. Per lo menys s'han suavitzat les mesures d'austeritat que només castiguen les classes més desfavorides amb un intent d'evitar les protestes generalitzades, però, modestament, crec que han fet tard. No sé si és una impressió o un desitj, però a lo millor aquesta acumulació de petites gotes pot acabar amb una bona riada.

I el problema més greu el te Egipte, després Algèria i el Marroc en menor mesura, perquè els altres només son quatre gats. Egipte suporta ja trenta anys de dictadura del Sr. Mubàrak. A veure que passa.

Com ja he dit al començament, estic expectant.

Dubai

Com tothom que te amics per la xarxa rebo una gran quantitat d'arxius vers diferents temes, tant de tipus eròtic com d'acudits, paisatges o informacions. Doncs ahir en vaig rebre un de Dubai, aquest immens paradís turístic que s'està construint allà cap el final de la península de l'Arabia Saudita. Una informació molt ben posada amb moltes fotografies de les illes artificials, dels grans hotels i de tots els grans luxes que allí la gent amb molts, però que amb molts diners, en pot gaudir.

Peró una de les frases que em va cridar l'atenció va ser la que deia que tot això era el futur. O sigui que entrant en el país entraves en lo que ens espera el dia de demà per tot arreu.

Llavors és quan et venen al cap unes quantes reflexions.

Independentment de que si la meva fortuna estes per sobre dels 100 milions d'euros (que no ho està) jo no tindria cap inconvenient en comprar-me alguna cosa en aquest paradís (no siguem hipòcrites) em venen al cap bastants preguntes:

Aquestes illes artificials son sòlides?

Ho dic perquè les cases estan a tocar el mar, assentades vers un llit de sorra compactada i afermades amb uns pilons, però el mar te molt mal geni quan s'hi possa i ja no en parlem mànegues de mar, terratrèmols o tsunamis. Suposem que s'ho han ben pensat.

Les cases tenen un preu mínim d'un milió de dòlars i les illes d'un arxipèlag de la forma d'un "mapa mundi" se'n van cap els 20 a 30 milions de dòlars per illa.

Després hi han tota aquesta sèrie de luxosos hotels en que una nit pot valdre el 9.000 dòlars, ports privats, estacions d'esquí a ple desert, etc., etc.

Lo primer que penses és que tot això ve dels diners del petroli i.... que passarà quan l'or negre s'acabi? (Els hi queden reserves per vint anys). Doncs resulta que no. Resulta que els ingressos d'aquesta mena no representen més que el 6% del total i que la seva economia va enfocada cap els serveis sent les activitats immobiliàries, comerç, empresarials i financeres el fort de la seva economia. El seu PIB en l'any 2009 era de 75.000 milions de dòlars i el seu deute de l'ordre dels 90.000 milions de dòlars.

I això pot funcionar?

Tenen més població treballant en la construcció que no habitants lo que vol dir que necessiten gent de fóra i resulta que les condicions de vida d'aquesta gent( indis i pakistanesos) no son precisament luxoses. Sous de misèria, condicions de vida no gaire humanes i si vols treballar en aquest país has d'entregar el teu passaport a l'entrada lo que vol dir que podràs sortir quan els hi vingui en gana. I això vol dir problemes. Aixo vol dir economia feble i no estructurada.

I ja hi han tans de multimilionaris al mon per mantenir una cosa així? Perquè clar, els diners que costa tot aixo tu no els generes, ho fas per mor d'un deute i esperes que algú t'ho compri i que s'avingui al gasto que comporta viure en aquest luxe.

I això és el futur?

Ai, mare meva.

Notícies

Hi ha dies en que trobes al diari notícies que has de llegir dues vegades i que no saps si et fan riure o plorar.

La primera el Sr. Alvarez-Cascos. Per els seus "dallonses" que s'ha de presentar per la presidència d'Astúries i si no ho fa de la mà del PP doncs m'invento un partit i ja està. La qüestió és que he decidit fer-ho, vull tornar a la política activa i ningú és ningú per dir-me el que haig de fer. I molt menys que em tractin a mi com jo ho he fet amb qui m'ha donat la gana.

Però aquí, a mi , em ve al cap un altre pregunta. Si està recolzat en el seu desig per la Sra. Aguirre, pel Aznar, pel Fraga i no sé per quants "capitostes" més, i el Sr. Rajoy no es manifesta, com sempre, qui mana al PP? Qui pren aquestes decisions? O és que de portes en fóra ens en diuen una i cap endins en hi ha un altra?

En lo que a mi m'afecta el Sr. Alvarez-Cascos pot presidir Astúries o a anar a fer safaris per Kenya. Tan me fa, però sentadet a casa seva sense emprenyar estaria millor.

La segona el Sr. Rouco Varela. Un altre "carca" que no vol deixar el seient costi el que costi. Farem el que sigui con tal de mantenir-me en el poder i faré ostentació del meu conservadorisme arcaic. Les seves opinions ver lo que te que ser la família no tenen pèrdua. I és que si me'n vaig tot cau. La família es descontrola. La família es desfà. Lo que més els hi toca els "cococs" a tota aquesta colla és que una part important de la "família", o sigui, la dona, s'hagi convertit en una persona lliure, que pren les seves pròpies decisions, que decideix vers el seu cos, que estudia, que opina, i que no els hi ha demanat permís per fer-ho. Això no ho poden suportar. I així els hi va.

Per mi el Sr. Rouco Varela es pot quedar sentat en la seva cadira púrpura vint anys més.

Tan me fot. No aconseguirà canviar res de res. I pel cas que li fa la societat normal...

L'ultima el Sr. Félix Puig. Després de criticar a tort i a dret vers tot lo que ha fet el tripartit ara ja comencem a fer marxa enredera. Lo que es va dir durant la campanya electoral ja és aigua passada. Lo de eliminar el límit de velocitat dels 80 km/h ja no està tan clar. Ara ja parlem de "flexibilitzar-lo". Abans era eliminar, ara ja no. Després tenim lo de eliminar les càmeres a les comissaries del Mossos d'Esquadra del que en havien fet una autentica escandalera. Doncs tampoc. Ara estan molt ben posades. I ens falta lo del codi ètic que ja veurem com acaba.

I que tinguem que suportar tota aquesta colla.....