Jo crec que amb el concepte que tenim de la gent que ve de fora no som de tot objectius i segons la procedència hi atribuïm bé unes defectes bé unes virtuts.
A finals del any passat a Espanya hi havien censats 5,598.691 immigrants, des quals, a grans trets, els podríem desglossar de la següent manera:
Iberoamericans 36´2%
Europa Occidental 21'0%
Europa Est 17'75%
Africa Nord 14'83%
Resta 10'22%
Nosaltres veiem com a immigració "conflictiva" bàsicament la provinguda de l'Europa de l'Est (Rumania 9,82%, Bulgaria 2'45%, etc) i la de l'Africa Nord (Marroc 13'59% i Argelia 1,14%) i en menys mesura la que ve de l'America Llatina per allò de que s'adapten millor a les nostres costums. En canvi no en sento parlar mai de l'immigració que ve de l'Europa Occidental.
Per lo vist ens costa molt acceptar persones que no ens prenen cap feina, ja que les que ells fan, nosaltres no les volem fer i molt menys al preu que ens les paga l'empresari i que cada dia reparteixen "butano", portan objectes a casa que has comprat a uns grans magatzems o portan a casa lo que has comprat al Caprabo, o be servin-te el pa que compres el diumenge o la cervesa que et prens al bar ja que els caps de setmana tampoc vol treballar ningú.
Però en canvi no prestem atenció a totes aquestes persones que venen de l'Anglaterra (6,63%), Alemanya (3,63%), Itàlia (2,79%) o França (2,17%) que se suposa que son gent d'alt nivell, (científics, ingeniers, consultors, gurus del mercat, etc.) que ens venen a donar un cop de mà ja que, per lo poc que se'n parla no deuen fer nosa a ningú.
Jo puc donar fe de la meva experiència. A la empresa a on jo treballava teníem gent de l'Africa Nord i d'Alemanya, entre altres. Els uns per treballar de peons i els altres per ocupar càrrecs d'importància en departaments com Producció, Vendes o Màrqueting. Dels que venien del Africa, la relació benefici/perjuici estava clarament decantada al costat positiu ja que el seu aprenentatge era ràpid, no calia una gran aclimatació i el seu control bastant fàcil, i, si més no fàcilment substituïbles.
En canvi, amb els grup dels Occidentals les coses no anaven pel mateix camí ja que la responsabilitat del càrrec els feia més duradors, amb un rendiment positiu a llarg plaç i amb alguns problemes a l'hora de la seva integració, si més no, per causa del idioma.
Dels que jo vaig conèixer en hi havien alguns que es varen adaptar molt bé, que es varen integrar en l'equip de treball, que varen contribuir directament al benefici de l'empresa i que varen generar llàgrimes el dia del seu comiat. Però en hi va haver d'altres que encara avui em pregunto el perquè de la seva estància, qu'el seu perjudici va ser manifest i que sempre varen pensar que estaven vivint allà on no volien estar. Aquest son els que varen passar sense pena ni gloria. M'equivoco. Amb "pena" i amb "glòria". El seu treball feia "pena" però el seu sou els feia estar a la "gloria".
A finals del any passat a Espanya hi havien censats 5,598.691 immigrants, des quals, a grans trets, els podríem desglossar de la següent manera:
Iberoamericans 36´2%
Europa Occidental 21'0%
Europa Est 17'75%
Africa Nord 14'83%
Resta 10'22%
Nosaltres veiem com a immigració "conflictiva" bàsicament la provinguda de l'Europa de l'Est (Rumania 9,82%, Bulgaria 2'45%, etc) i la de l'Africa Nord (Marroc 13'59% i Argelia 1,14%) i en menys mesura la que ve de l'America Llatina per allò de que s'adapten millor a les nostres costums. En canvi no en sento parlar mai de l'immigració que ve de l'Europa Occidental.
Per lo vist ens costa molt acceptar persones que no ens prenen cap feina, ja que les que ells fan, nosaltres no les volem fer i molt menys al preu que ens les paga l'empresari i que cada dia reparteixen "butano", portan objectes a casa que has comprat a uns grans magatzems o portan a casa lo que has comprat al Caprabo, o be servin-te el pa que compres el diumenge o la cervesa que et prens al bar ja que els caps de setmana tampoc vol treballar ningú.
Però en canvi no prestem atenció a totes aquestes persones que venen de l'Anglaterra (6,63%), Alemanya (3,63%), Itàlia (2,79%) o França (2,17%) que se suposa que son gent d'alt nivell, (científics, ingeniers, consultors, gurus del mercat, etc.) que ens venen a donar un cop de mà ja que, per lo poc que se'n parla no deuen fer nosa a ningú.
Jo puc donar fe de la meva experiència. A la empresa a on jo treballava teníem gent de l'Africa Nord i d'Alemanya, entre altres. Els uns per treballar de peons i els altres per ocupar càrrecs d'importància en departaments com Producció, Vendes o Màrqueting. Dels que venien del Africa, la relació benefici/perjuici estava clarament decantada al costat positiu ja que el seu aprenentatge era ràpid, no calia una gran aclimatació i el seu control bastant fàcil, i, si més no fàcilment substituïbles.
En canvi, amb els grup dels Occidentals les coses no anaven pel mateix camí ja que la responsabilitat del càrrec els feia més duradors, amb un rendiment positiu a llarg plaç i amb alguns problemes a l'hora de la seva integració, si més no, per causa del idioma.
Dels que jo vaig conèixer en hi havien alguns que es varen adaptar molt bé, que es varen integrar en l'equip de treball, que varen contribuir directament al benefici de l'empresa i que varen generar llàgrimes el dia del seu comiat. Però en hi va haver d'altres que encara avui em pregunto el perquè de la seva estància, qu'el seu perjudici va ser manifest i que sempre varen pensar que estaven vivint allà on no volien estar. Aquest son els que varen passar sense pena ni gloria. M'equivoco. Amb "pena" i amb "glòria". El seu treball feia "pena" però el seu sou els feia estar a la "gloria".
No sé quin tan per cent representen aquests últims en tot l'Estat, però per mi poden ser més problema que tots els altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario