martes, 28 de enero de 2014

Pensions


Quan vaig rebre la meva pensió el passat dia 25 de gener no em varen quadrar els números. Si l'augment que ens deia el Sr. Montoro era del 0,25 %, jo rebia una quantitat bastant superior. Em vaig imaginar a què es podia deure però no en tenia la constància.
Avui he rebut una carta del Ministeri en què no t'ho explica però es veu ben clar.
Et fan el 0,25% d'augment però tu veus més diners, ja que et baixen la retenció en un punt. No t'ho diuen però es veu si fas quatre números.
O sigui una enganyifa. Tu disposes de més diners, sembla que t'han fet un augment superior de la pensió però l'any vinent pagaràs més d'IRPF, ja que la retenció ha sigut més baixa.
El Sr. Montoro té uns collons que se'ls trepitja.
Ens prenen per gilipolles.

miércoles, 15 de enero de 2014

Corruptes

Hi ha una cosa amb la qual tothom estarà d'acord amb mi: Espanya és el paradís dels corruptes. I ho és amb una gran varietat, ja que hi ha gent que se les ha pensat de moltes maneres per fer molts de calers per la cara, tant cobrant coses que no s'han fet com apuntar se a qualsevol consell directiu només per cobrar a final de més.

Em sembla que no cal donar cap exemple perquè els diaris en van plens cada dia.
El que em sorprèn és que no n'hi hagi encara més. El raonament és simple. Si ara tenim els que veiem...quants no n'hi havia durant la dictadura? Ara encara surten als diaris i, més o menys, encara hi ha risc de presó per alguns i hi ha jutges que s'atreveixen a condemnar-los, però quan això no passava i res es podia investigar perquè res no passava...quants n'hi havia? Els diners que molts dels rics que patim avui varen estar fets en aquells temps. Rics terratinents, de bancs, de complexos hotelers tenen un passat diguem-ne fosc o bé emparat en una "legalitat" de la dictadura. Els governs del general Franco no eren precisament un prodigi d'economia, ja que el mateix general era un zero a l'esquerra en aquest tema. Per lo tant una persona addicta al règim i amb contactes es podia fer ric en un moment llur que els escàndols no eren públics tant com per la censura com que la societat "pudiente" no podia mai estar tacada en res. El règim era un model de rectitud.
Doncs els descendents de tota aquella púrria han continuat igual. I si ara surt el que surt només és la punta de l'iceberg.
Només anomenaré un cas flagrant: el Sr. Gil i Gil. És que no ho sabia tothom que l'ajuntament de Marbella era un femer? Que allò només estava muntat perquè uns quants fiquessin la mà a la caixa?
I perquè es permetia? Doncs perquè a algú amb poder l'interessava. I va sucar lo que no està escrit independentment del que avui surti a la llum. I els que surten encara estan ofesos...
Durant la meva etapa laboral he conegut bastants persones que el seu dia a dia no era precisament intentar guanyar-se el que els hi queia final de mes sinó més aviat fugir de cap responsabilitat, llepar el cul de qui mana i veure constantment quin benefici en puc treure. He vist gent que durant més de vint anys ha viscut només de dir amén, fer veure que feia molt i xuclar el millor de tot qui li envolta si en pot treure profit. He conegut alts responsables que només volien fer gasto per veure quina comissió en podien treure. He vist molts pintors, electricistes i fusters fer feines a cases particulars que han anat a càrrec de l'empresa.
Als que vàrem fer servei militar ja vàrem veure que el pintor no apareixia pel "cuartel" ni feia guàrdies i el paleta tampoc. I al més infeliç a rentar la roba dels oficials. 
Doncs avui és igual però pel civil.
Aquí hem fet una "transició" a gust dels qui tenen el poder. No hem trencat amb res. Per això estem com estem...i esperat.