sábado, 24 de agosto de 2013

Síria i Egipte


A mi em sembla molt preocupant el que està passant a Síria i a Egipte tant des del punt de vista humà (prioritari) com del polític i/o econòmic.

En el cas de Síria crec que la cosa ja fa massa temps que dura i el cost en vides humanes és ja del tot intolerable. L'anomenada "primavera àrab" també va arribar a aquest país i el desenvolupament va començar com en el cas de Líbia demanat més llibertat, el fi de la dictadura i de la corrupció generalitzada. Però l'Assad veu perillar el seu territori feudal i tots els seus privilegis i, evidentment s'hi posa de cul. I comença una guerra civil no desitjada per ningú però que ha anat molt bé per anar venent uns quants combois i vaixells d'armes tant als uns com als altres. Els rebels per part dels "bons" i l'exercit al poder per part dels russos perquè aquí ja no hi ha hagut consens internacional vers el que calia fer, ja que Rússia, potser escaldada del poc que va poder compartir del pastel del petroli a la seu del Gaddafi, es desmarca de fer pinya "occidental" i fa costat al Assad només per anar en contra de l'opinió de la Unió Europea i dels Estats Units. Com volen dir "aquí també mano jo". A mi em sembla que aquesta és l'única raó de què el dictador estigui encara en el poder. Sense els russos faria molt de temps que ja hauria estat derrocat.

I no sabem encara com acabarà aquesta vergonya.

Si ens n'anem cap a Egipte la cosa tampoc pinta massa bé. Home, ens afavoreix que tot el turisme que avui estaria allí hagi escollit anar cap a les Balears o les illes Canàries, nosaltres no anem sobrats de res ni tan sols de turistes, però aquí el panorama és totalment diferent.

En primer lloc no és de rebut que un Gobern elegit democràticament, just al cap d'un any, hagi de sortir per mor d'un cop d'estat de l'exercit. No puc valorar si els "Germans Musulmans" ho han fet més o menys bé, si han complert o no amb el que varen prometre durant la seva campanya electoral, si han canviat o no les lleis en el seu propi benefici, etc., però el que sí és segur és que la seva política no devia anar en consonància amb qui controla més del 40% de l'economia del país, és a dir, l'exercit. Llavors no costa gaire anar encenent la gent creant descontents fins a convertir-los en un clamor popular contra el poder elegit pel poble.

Se suposa que la seva Constitució ja deu preveure uns mètodes per fer caure un Gobern sense que calgui treure els tancs al carrer. I si no hi ha majoria per fer-ho doncs t'aguantes fins a les properes eleccions en què una nova majoria farà canviar les coses.

Però es veu que algú no hi ha tingut tanta paciència. I com que ostentava el poder real ha trencat la baralla de cartes i ha dit que s'ha acabat el joc. El problema ha sigut que no varen valorar la resposta dels qui havien votat al Sr. Mursi i la cosa ja va per un bany de sang per allò de què els meus privilegis són sagrats i no me'ls pot tocar ningú.

I la resta del món...que fa?

Doncs també s'ho mira. Però aquí també hi ha un problema afegit: el petroli passa pel canal de Suez. Si els militars el poden mantenir obert tampoc passarà res.