jueves, 28 de febrero de 2013

Pere Navarro

Després de tant de tanta corrupció, de merder en tots els àmbits i que fins i tot han arribat a la corona, que no en hi ha un pam de net entre dirigents de partit, diputats, batlles, etc., etc., per fi una nota que jo entenc com a positiva: el PSC es comença desmarcar del PSOE.
Mira, potser val més tard que mai. Ja ha costat ja, però potser els socialistes espanyols podran saber ara lo que valen els vots catalans. Ja en hi ha prou de donar-los gratuïtament.
Ara que fins i tot el Barça perd i per més "inri" ho fa al davant del Reial Madrid crec que ja ens tocava el tenir alguna notícia que ens fes venir un lleuger somriure als llavis. Per lo menys a mi.
A mi m'agradaria prou una independència i si algun dia hi ha algú que m'ho pregunta el meu vot serà un "si" incondicional però no ho veig gaire factible. Veig una mica més aprop un Estat Federal que no un Estat propi. No ho descarto, ni molt menys, però serà més endavant. Els del mig encara no estan preparats per perdre tants de diners.  Però sigui quin sigui el nostre grau de llibertat és totalment imprescindible anar tot junts i de la maneta, i el pas donat pel PSC em fa ser una mica més optimista.
El senyor Pere Navarro fins avui, per mi, ni fu ni fa. A partir d'ara potser li prestaré una mica més d'atenció (es evident que a ell tan li fa) però mira, igual llegeixo el que diu o l'escolto quan parli, cosa que no feia fins ara. A la gent que té idees pròpies se l'ha d'escoltar, a la que segueix directrius, no. Hi pots estar d'acord o no, però ha de ser honesta amb ella mateixa i coherent amb les seves postures.
I a la que se li ha vist el "plumero" és a la senyora Chacón. Com que jo tinc les meves pròpies aspiracions no voto pel dret a decidir que em demanen els catalans, no fos cas que el senyor Rubalcaba sens enfadés o els meus acòlits del PSOE també i en quedo en terra de ningú. Del "tots contents" que volíem ens hem quedat amb el "tots emprenyats". Doncs bé, que es foti. Aquí o ens mullem per Catalunya o ja podem tocar el dos. O dintre o fora. I per lo que a mi respecte es pot quedar allà a on vulgui de Tarragona enllà.
Esperem aconteixements.