sábado, 13 de octubre de 2012

Reformar Espanya


Qui vulgui conèixer el perquè d'aquesta crisi, els problemes que tenim i com solucionar-los, o per lo menys, quina direcció hauríem de prendre per anar pel bon camí, li suggereixo que llegeixi l'article d'Opinió de la pàgina nº7 de "El Periódico" de Catalunya del dia 12 d'octubre passat. O sigui d'ahir.
Es un article del escriptor Xavier Bru de Sala en el que ens resumeix d'una manera clara i senzilla una possible reforma d'Espanya. Com que ell ho explica molt millor de lo que jo ho faria mai no transcriuré absolutament res del seu text per deixar a qui el vulgui llegir l'absoluta llibertat de valorar les idees de l'escriptor.
Tot lo que ell ens defineix ho he llegit també a altres llocs i per altres persones, lo que em fa pensar que realment té molta raó.
La veritat és que, avui dia, no ens podíem esperar cap altre situació i que el problema actual tenia que esclatar un dia o altre. No es podia esperar res més després d'una guerra civil i quaranta anys de dictadura, per pensar que uns quants anys de transició ens portarien a una democràcia plena de la nit al dia. Com deia el meu pare (que va fer la guerra amb la República i per lo tant en va veure i viure de tots colors) "encara s'ha de morir molta gent per tenir una societat demòcrata". O el que és el mateix, hauran de passar un parell de generacions perquè les coses canviïn el la direcció correcte. Ha d'arribar gent nova, amb cultura, amb principis i amb ganes de treballar per una nova societat.
Patim encara avui unes àrees de poder molt concretes que no el volen deixar anar de cap de les maneres. No hi ha ètica, no hi han valors, predomina el cinisme i la mentida en la política, l'economia, la justícia.
Ens urgeix com el pa que mengem una nova llei electoral que porti realment el nostre vot al poder. Que aquest poder sigui per fi controlat per una societat que avui no confia en cap polític sigui d'esquerres, dretes o centre. Aquest podria ser el principi. O potser uns partits nous no compromesos amb tanta corrupció, però començar per aquí potser seria encara més difícil.
"Chapeau" senyor Xavier Bru de Sala.

viernes, 12 de octubre de 2012

Independència (2)


En els últims dies, cada vegada que obro la tele, llegeixo els diaris o escolto la radio, tot lo que m'arriba fa que se'm inflin cada vegada més els dallonses.
En la meva anterior entrada vers la independència en feia una reflexió des de el coneixement vers els camins que ens hi poden portar. Però si em deixo de mandangues i dono sortida als meus sentiments només em ve un pensament al cap: " Vull sortir d'Espanya". Com sigui. Per l'article vint-i sis o pel vint-i set. Ja en hi ha prou.
Tinc un gran respecte pels "espanyols" de la mateixa manera que en tinc pels andorrans, francesos o portuguesos, donat que hi tinc molts d'amics i que sempre que he visitat la resta del estat o els altres països he estat tractat com una persona normal i inclòs més bé pel sol fet de ser català.
Però ja no puc aguantar més tota aquesta colla de polítics embrutadors, difamadors, distorsiona-dors, despectius, demagogs i en definitiva: uns imbècils.
El Mariano Rajoy, l'Esperanza Aguirre, la Cospedal, el Wert i tans d'altres arriba un moment que cansen. No tenen el més mínim sentit ni de la política ni de la democràcia.
Per ells estem en els moments mes dolços de la dictadura.
El problema és que no ens volen com a catalans, ens volen com a espanyols, lo que vol dir que no ens volen per res. Bé, per res no. Pels diners, que cada vegada que es parla de finançament surt el president de torn d'Extremadura posant el crit al cel, no fos cas que se li acabés el xollo. Però ni ens escolten, ni ens entenen, ni ens valoren ni res de res. Diners, això sí. Xuclar diners per mantenir lo que Madrid no pot i la resta tampoc, això també.
Jo crec que no hi ha cap altra sortida. Ells mateixos ens estan portant cap a la independència. Després de tot lo que ens arriba no ens queda cap altre remei que no sigui enviar-los a la merda. I hi ha prou merda pel PP i pel PSOE i, si en sobra, que se la quedi el PSC al que la "C" ja fa molt de temps que se li ha caigut. Jo soc d'esquerres i sovint he votat socialista però ara ja no em queden arguments. Son uns venuts al poder central del PSOE en el que el mateix Felipe González fa fàstic per no parlar del seu amic el Guerra.
Doncs bé, com que no ens hi volen....haurem de pensar en separant-se. S'ha acabat això de "cornuts i pagar el beure".

martes, 9 de octubre de 2012

Independència



Amb tot aquesta turbulència que estem veient al nostre voltant vers aquest nou camí que suposadament hem pres cap a la independència, haig de dir que estic una mica desconcertat.
Deixant de costat el cor i intentant analitzar les coses  fredament jo tot això no ho veig gens clar.
En primer lloc perquè no hi ha la figura que ens hi pugui portar. No hi ha ningú que aglutini les aspiracions de la nostra societat cap aquest fi. No hi ha cap "lider" convençut del que vol fer i que tingui un "full de ruta" cap aquest nou destí.
Evidentment el senyor Mas no el té i CiU tampoc. Ara, darrerament, s'han pujat a aquest carro perquè la gent empeny, està fins els dallonses de tanta bestiesa i de que li  prenguin el pel. Davant d'això res millor que agafar la senyera i convocar eleccions  per veure si amb la ben-entesa podem treure més vots que no les anteriors aprofitant que el PSC ni "está ni se le espera". Ha desaparegut del mapa polític. Intentar d'aconseguir una majoria que no el faci dependre de ningú i poder-se treure a la Camacho de sobre.
I com que lo del pacte fiscal era vendre fum ara ens hem pujat a aquest cavall que ens pot portar a tenir més vots i tenir més poder que, en definitiva, és el que es tracta.
Perquè .....a veure, per anar cap a la independència .....quins camins hi han?
Doncs que jo conegui (i també es cert que no ho sé tot) només en hi han dos: el legal i el del article vint-i-sis.
El camí legal te la negociació com a punt de sortida. Es a dir, ens llegim la Constitució i si no trobem el camí adequat (que no hi és) dons s'ha de canviar. Això sí que ens ho permet la Carta Magna en el seu article 168 per poder-la reformar. El Parlament de Catalunya pot demanar la seva revisió i enviar-la al Congrés per la seva aprovació.
L'idea d'un referèndum perquè la gent es defineixi en lo que vol no està previst i vist l'èxit que va tenir la petició per part del senyor Ibarretxe al país Basc no crec que es pugui fer. De fet val més que no es convoqui perquè tinc els meus dubtes de que sortís que sí per una majoria acceptable. I el senyor Mas també ho creu. Aquest referèndum negatiu seria un bàlsam per la seva política per buscar noves vies per un nou tipus de finançament.
Si el Congrés donés via lliure a aquest canvi de la Constitució que ens permetès començar el procés d'independència, llavors s'haurien de començar les negociacions entre l'Estat i Catalunya per anar establint els passos que aniríem fent fins arribar a la total separació d'Espanya.
L'altra camí es per l'article vint-i-sis, es a dir, unilateral-ment i per la cara, cosa que seria molt ben vista per tots nosaltres però que porta altres problemes a la motxilla. Aquí sí que el punt bàsic és el referèndum que, amb una amplia majoria, ens donaria la força moral per intentar segui  aquest camí. Consulta que també s'hauria de fer per l'article vint-i-sis abans que res. L'avantatja d'aquest procés és que no hi ha punt de tornada. I aquí ja hi entra la postura internacional. Estem a Europa. Caldria tenir molt ben lligada la postura europea abans de prendre una decisió ja que aquestos manen més que no els espanyols. No fos cas que tinguéssim un desengany. També es cert que sortint dels Pirineus tenen un concepte molt més obert de lo que és la democràcia i per aquí els hi podríem entrar millor. Però amb l'oposició frontal d'Espanya que faria punys i mànigues per fer-ho enredera, amb una base legal que no es pot deixar de costat.
Doncs em sembla que, mes o menys, això és el que hi ha.
Una cosa és segura: la independència l'aconseguirem.
Quan?
Jo crec que hem d'esperar la figura que ens hi porti.
Avui un fill meu, parlant del tema, em deia: "llàstima que el Guardiola no fos polític".
Doncs avui seria una bona solució.
De tota manera jo ja tinc la butlleta preparada amb un "SI" gros com un "Castells".