Independència (2)

En els últims dies, cada vegada que obro la tele, llegeixo els diaris o escolto la radio, tot lo que m'arriba fa que se'm inflin cada vegada més els dallonses.

En la meva anterior entrada vers la independència en feia una reflexió des de el coneixement vers els camins que ens hi poden portar. Però si em deixo de mandangues i dono sortida als meus sentiments només em ve un pensament al cap: " Vull sortir d'Espanya". Com sigui. Per l'article vint-i sis o pel vint-i set. Ja en hi ha prou.

Tinc un gran respecte pels "espanyols" de la mateixa manera que en tinc pels andorrans, francesos o portuguesos, donat que hi tinc molts d'amics i que sempre que he visitat la resta del estat o els altres països he estat tractat com una persona normal i inclòs més bé pel sol fet de ser català.

Però ja no puc aguantar més tota aquesta colla de polítics embrutadors, difamadors, distorsiona-dors, despectius, demagogs i en definitiva: uns imbècils.

El Mariano Rajoy, l'Esperanza Aguirre, la Cospedal, el Wert i tans d'altres arriba un moment que cansen. No tenen el més mínim sentit ni de la política ni de la democràcia.

Per ells estem en els moments mes dolços de la dictadura.

El problema és que no ens volen com a catalans, ens volen com a espanyols, lo que vol dir que no ens volen per res. Bé, per res no. Pels diners, que cada vegada que es parla de finançament surt el president de torn d'Extremadura posant el crit al cel, no fos cas que se li acabés el xollo. Però ni ens escolten, ni ens entenen, ni ens valoren ni res de res. Diners, això sí. Xuclar diners per mantenir lo que Madrid no pot i la resta tampoc, això també.

Jo crec que no hi ha cap altra sortida. Ells mateixos ens estan portant cap a la independència. Després de tot lo que ens arriba no ens queda cap altre remei que no sigui enviar-los a la merda. I hi ha prou merda pel PP i pel PSOE i, si en sobra, que se la quedi el PSC al que la "C" ja fa molt de temps que se li ha caigut. Jo soc d'esquerres i sovint he votat socialista però ara ja no em queden arguments. Son uns venuts al poder central del PSOE en el que el mateix Felipe González fa fàstic per no parlar del seu amic el Guerra.

Doncs bé, com que no ens hi volen....haurem de pensar en separant-se. S'ha acabat això de "cornuts i pagar el beure".