lunes, 19 de septiembre de 2011

A dos mesos del 20N

Estem a punt d'obrir la campanya electoral que donarà pas a les eleccions generals del proper 20 de Novembre.
Donades les enquestes, lo que es llegeix al diari o es veu per la tele es que estem al davant d'una disjuntiva: sembla que guanyarà el PP però la gent miraria amb bons ulls que el president fos el Rubalcaba. Això vol dir que la massa votant vol un canvi, per allò de que mes malament ja no pot ser,  però no se'n refia ni un pel del Sr. Rajoy. I jo crec que s'entén perfectament. El líder del PP fa gala d'una ambigüitat tant gran a l'hora de prendre postures vers els problemes (corrupció al seu partit, per exemple) que no se'l veu capaç de prendre decisions ell solet vers els tot el que li espera. De fet és més important el que calla que no el que diu, es a dir, es fa uns tips de dir lo que la gent vol sentir, molt més que no parlar de les solucions als greus problemes que patim, no fos cas que això li restes vots. El més important és el poder, no tant si serè capaç de fer el que calgui.
Nosaltres ja ho patim una mica aquí a Catalunya a on el Sr. Mas ja no se'n recorda gens de lo que va dir en campanya: que ells tenia solucions per tot, que tot es podia arreglar i que si no es feia era perquè els socialistes no ho sabien fer. A l'hora de la veritat retalls purs i durs de tot tipus, menys als rics, esta clar, que es veu que l'impost de successions els hi feia molt de mal. I a més a més anem de bracet amb el PP que ens ha putejat i ens puteja lo que no està escrit (alcalde de Badalona) , lo que vol dir que de política "catalana" res de res. Ens omplim la boca de "pacte fiscal" i a mi m'agradaria saber a on comença i a on s'acaba aquest pacte. I si l'ha de fer amb el PP..... anem llestos.
Del Sr. Rubalcaba tampoc se'n podem dir moltes flors. Potser sí que és un bon polític però em fa l'efecte que és més del que ja tenim: anar a Alemanya a veure que ens diu la Merkel que em de fer. Aquesta sí que ha sigut capaç de posar als dos partits ben drets.
Si s'ha de canviar la Constitució per fer el que demana, doncs es fa i llestos, no fos cas que s'enfadés.
I per Catalunya del PSOE no en hem d'esperar res de bo, com sempre. O si no mirem el que li va passar al nostre Estatut. Amb el Rubalcaba tampoc ens anirà gaire bé.
Total, política de dretes a dojo fins que els que tenien beneficis els tornin a tenir. Arribat a aquest punt ja mirarem si creem llocs de treball.

sábado, 10 de septiembre de 2011

Esteban González Pons

Ei, companys. Aquesta és bona i no és la primera vegada que la sento dir o llegir. Una reflexió que fa el Sr. Esteban González Pons de com es soluciona el problema del atur. Es de jutjat de guàrdia. Es digne d'una llumenera  com ell. Mira si és forta la patinada que fins hi tot el seu propi partit se'n desmarca. La solució a tots els mals del atur és la següent: "El PP farà una llei que simplifiqui els tràmits per crear noves empreses, amb això esperem crear un milió de nous empresaris i si cada un d'ells dona feina a tres treballadors doncs ja haurem creat tres milions de llocs de treball i eliminat el problema de l'atur".
No crec que al davant d'això s'hagi de dir res més. Qualsevol persona amb dos dits de front li pot desmuntar la parada amb tan sols dos preguntes: se sap d'on sortiran els diners per aquesta inversió? perquè la gent no te un duro, i després: se sap en quin camp es crearan aquest milió d'empreses? perquè clar si no hi ha negoci....tornem a l'atur en dos dies.
En el meu poble aixo es diu burlar-se de la gent.
Amb polítics així de debò, de debò que no ens en sortirem.
Lo estrany és que encara hi ha qui s'ho creu i els vota.
Estem arreglats

miércoles, 7 de septiembre de 2011

El català

No em se avenir a tota aquesta polèmica que hi ha avui a sobre de la taula vers que el castellà ha de ser també llengua vehicular a Catalunya. I de passada ens volem carregar un sistema educatiu que fa tres dècades que dura i en el qual no hi han hagut problemes ni pel català (que és la llengua a protegir) ni pel castellà que encara te una gran presencia tan al carrer com a les aules d'ensenyament.
Jo he viscut amb els meus dos fills aquest tipus d'ensenyança i no hi veig cap problema. Dominen tan el català com el castellà i també, a més baix nivell l'anglès, treballen normalment sense problemes, es mouen per la resta d'Espanya parlant l'idioma de l'imperi i sembla que els entenen bastant bé.
Tinc a més a més l'anéctoda d'un dels meus fills que em deia que en més d'un examen a la universitat, l'havia començat en un idioma i l'havia acabat en un altre sense donar-se compte i tampoc mai li havien suspès ni baixat la nota per aquesta causa.
Per la meva part quan jo anava a l'escola la llengua vehicular era el castellà i ningú em va preguntar si volia aprendre llatí i francès durant el batxillerat. Vaig passar per les "hordas claudinas" de l'educació franquista i ja esta.
Després, una vegada al mon laboral, de sobte la empresa a on treballava va ser absorbida per una multinacional alemanya. Si volies tenir una certa expectativa de millora tenies que aprendre alemany, cosa que era inevitable a cert nivell. La broma em va durar uns dotze anys. Després amb aixo de la globalitat l'idioma oficial va passar a ser l'anglès per lo que tornàvem a començar de nou. Aquesta vegada la broma només va durar cinc anys perquè vaig tenir que treballar durant uns deu mesos a França i llavors vaig tenir que posar en fresc tot el francès que ja tenia oblidat. I de tan en tan també fèiem unes estades a Itàlia per assumptes laborals en que era ben vist que intentessis l'italià.
I estic viu i amb una certa salud mental, i dic "certa" per allò de l'edat.
I ara venen quatre gilipolles pels quals és un problema que els seus fills s'enriqueixin amb el coneixement d'una llengua que poden comprendre només amb un petit esforç.
Doncs aquí si que hi ha allò de "noi, aquí és el que es cou i si no t'agrada les portes estan obertes per tornar cap a l'imperi".
Ara que hi ha tanta polèmica vers els immigrants que ens fan tanta nosa, que son tots uns malfactors, pobrets, que han vingut aquí a buscar-se la vida i aprenen lo que faci falta, potser que fotéssim fóra aquesta colla de paràsits que només busquen de crear merder allà a on no en hi ha.
A veure si quan vinguin les votacions passem factura als que ensenyen el cul.