miércoles, 7 de septiembre de 2011

El català

No em se avenir a tota aquesta polèmica que hi ha avui a sobre de la taula vers que el castellà ha de ser també llengua vehicular a Catalunya. I de passada ens volem carregar un sistema educatiu que fa tres dècades que dura i en el qual no hi han hagut problemes ni pel català (que és la llengua a protegir) ni pel castellà que encara te una gran presencia tan al carrer com a les aules d'ensenyament.
Jo he viscut amb els meus dos fills aquest tipus d'ensenyança i no hi veig cap problema. Dominen tan el català com el castellà i també, a més baix nivell l'anglès, treballen normalment sense problemes, es mouen per la resta d'Espanya parlant l'idioma de l'imperi i sembla que els entenen bastant bé.
Tinc a més a més l'anéctoda d'un dels meus fills que em deia que en més d'un examen a la universitat, l'havia començat en un idioma i l'havia acabat en un altre sense donar-se compte i tampoc mai li havien suspès ni baixat la nota per aquesta causa.
Per la meva part quan jo anava a l'escola la llengua vehicular era el castellà i ningú em va preguntar si volia aprendre llatí i francès durant el batxillerat. Vaig passar per les "hordas claudinas" de l'educació franquista i ja esta.
Després, una vegada al mon laboral, de sobte la empresa a on treballava va ser absorbida per una multinacional alemanya. Si volies tenir una certa expectativa de millora tenies que aprendre alemany, cosa que era inevitable a cert nivell. La broma em va durar uns dotze anys. Després amb aixo de la globalitat l'idioma oficial va passar a ser l'anglès per lo que tornàvem a començar de nou. Aquesta vegada la broma només va durar cinc anys perquè vaig tenir que treballar durant uns deu mesos a França i llavors vaig tenir que posar en fresc tot el francès que ja tenia oblidat. I de tan en tan també fèiem unes estades a Itàlia per assumptes laborals en que era ben vist que intentessis l'italià.
I estic viu i amb una certa salud mental, i dic "certa" per allò de l'edat.
I ara venen quatre gilipolles pels quals és un problema que els seus fills s'enriqueixin amb el coneixement d'una llengua que poden comprendre només amb un petit esforç.
Doncs aquí si que hi ha allò de "noi, aquí és el que es cou i si no t'agrada les portes estan obertes per tornar cap a l'imperi".
Ara que hi ha tanta polèmica vers els immigrants que ens fan tanta nosa, que son tots uns malfactors, pobrets, que han vingut aquí a buscar-se la vida i aprenen lo que faci falta, potser que fotéssim fóra aquesta colla de paràsits que només busquen de crear merder allà a on no en hi ha.
A veure si quan vinguin les votacions passem factura als que ensenyen el cul.
  

1 comentario:

  1. eh eh eh! que jo no parlo anglès a un més baix nivell.... :)

    ResponderEliminar