sábado, 5 de marzo de 2011

Laporta

El Laporta, i ometré lo de senyor, ara se'n va de Solidaritat Catalana per la Independència per anar cap a Esquerra perquè allà li ofereixen un bon lloc en la seva llista. El Laporta, un nou vingut a la política, es veu que te pressa per figurar. Sembla que el projecte de SI se li quedava petit per les seves aspiracions que son moltes i ha d'anar a buscar uns nous horitzons que el facin pujar uns quants esglaons.
Tan li fa que el projecte de la seva antiga formació se'n vagi en orris, que els deixi amb un pam de nas i d'un dia per un altre.
De debò algú creu que aquest personatge pot liderar alguna cosa? Aquest paio ens ha de demanar a nosaltres un vot cap a la independència? Em donar-li vots a un cirerer que ara no vol deixar el seu escó amb l'excusa de que va ser ell qui va fer pujar Solidaritat?
Quina barra que te.
Continuo pensant que el camí cap a la independència no passa per un paio com aquest i, de retruc, també m'ha caigut molt avall Esquerra per intentar fer populisme sigui com sigui encara que sigui a costa de perdre totalment la vergonya. Em pensava que a Esquerra eren una mica més seriosos i molt més amb el tema que volen tocar.
En aquest mon això del tot s'hi val, no val. Jo ja n'estic tip de pallassos que parlen i parlen per no dir res, que avui diuen una cosa i demà tot el contrari, que només conta el guanyar per ambició i que, en definitiva, lo que fan és mostrar molt poc respecte per la gent.
Estic d'acord en que el seu pas pel Barça va ser molt positiu en l'aspecte esportiu, però sembla que en el econòmic hi ha alguna cosa a parlar. Sembla que hi ha haver moltes "dietes" i gasto de representació que potser sortia una mica de mida, tan per ell com per altres directius. La justícia ens ho dirà.
Però la política és un altra cosa. El projecte que s'ha de tenir ha d'oferir alguna base d'algun tipus, que sigui beneficiosa per la gent, que sigui real i amb el convenciment de qui l'ofereix. Fer i dir coses només per el meu benefici personal no acostumen a portar en lloc. La gent no vol ser utilitzada en benefici propi.
I lo que més em toca els dallonses és que s'omplin la boca amb la paraula "independència" com aquell que ens explica un acudit. Per mi no hi ha mot que em mereixi més respecte i em sap molt de greu tota aquesta banalitat.
Be. Ja tinc molt clar a qui no votaré. Ni ara ni mai. Per lo menys mentre hi hagin els mateixos. I crec que en hi ha per dies.  

1 comentario:

  1. Sense que serveixi de precedent i només per un cop, jo estic d'acord en la manera de fer del Laporta. A l'estiu ell volia una candidatura conjunta independentista juntament amb Reagrupament, i la incursió d'aquells personatges com són el López Tena i l'Uriel Beltrán va fotre tot el projecte enlaire. El Carretero i el Laporta tenien l'acord tancat. Ara bé, ja no sé pas què cony devia passar més. Jo trobo que ha seguit la coherència i s'ha unit a la llista independentista d'ERC i Rcat.

    ResponderEliminar