Reflexions

Qui més, qui menys, estarà d'acord amb mi en que per Espanya tirar pedres contra Catalunya dona prestigi o te valor afegit. I això sembla que s'està convertint en un esport nacional. Exemples en tenim molts. Els últims, lo que li cau a sobre al entrenador del Girona, el Sr. Raúl Agné, per respondre en català a un periodista que li formula la pregunta amb aquest idioma. No només hi ha l'imbècil de torn que se sent ofès en els seus valors patris, sinó que a la premsa "carca" s'expliquen les coses de la manera que més els hi convé, es a dir, foten-li canya al Raúl per no fer servir només un sol idioma. I també que després de que la pel.lícula catalana, "Pa negre", hagi guanyat uns quants Goyas es faci sevir l'adjectiu de "catalana" per desprestigiar-la i obviar la seva qualitat. Això si es que mereix un article, que per certs diaris de detres aquest any no han existit els Goya.

També es cert que hi ha gent culta, que no te aquest sectarisme, que és objectiva, sap raonar i valorar les coses segons amb sentit comú i li dona premis a una pel.lícula només perquè la considera bona sense donar importància a la seva catalanitat. Lo normal.

I anant després cap a l'altra banda, haig de dir que a mi el Sr. Laporta em va pena. Aquest senyor te tant d'afany de protagonisme que no veu més enllà dels seus nassos.

Ara resulta que lo primer que hem de posar a sobre de la taula és el camí que ens ha de portar cap a la independència. I suposo que, evidentment, l'haurà de liderar ell mateix.

Només faltaria. Es un vident i en sap molt més que tots els altres. Ningú fins ara ho ha vist tan clar. I mira que en tenim de polítics fent política. Però ves per on, no és el primer que llueix d'independentista però quan tenim la paella pel mànec, es a dir, aconseguim el poder, ens oblidem d'aquesta bandera i mirem cap a un altra banda. I aquest paio si per tenir protagonisme ha de crear un partit, el crea, i si ens dona popularitat quedant-se en calçotets al aeroport, doncs ens hi posem. Lo principal és sortir als medis com ja feia quan era president del Barça que quan no sortia per la tele era perquè estava malalt.

Tinc el mateix sentiment d'independència que tenen la immensa majoria dels catalans, però m'emprenya molt que em vulguin manipular i molt més amb aquest tema. Ja em toquen prou els cococs els de fora com per aguantar aquest personatge a casa.

Hi han valors que mereixen una mica més de respecte.