Boadella i Sánchez Dragó

El passat dijous vaig llegir al diari una crítica de la presentació d'un llibre que havien escrit conjuntament Albert Boadella i Fernando Sánchez Dragó. Ometré el títol del llibre perquè no es vull fer cap propaganda, però si que transcriuré les seves opinions vers diferents temes:

L'Albert Boadella diu que Espanya és un país en coma, que el bilingüisme és una llauna i els catalans uns ganduls frustrats i que el molesta molt que el tractin de provocador (¿?). Diu que als 18 era un perfecte fatxa (em sorprèn que cregui que avui ja no ho és) que no li agradaven els Beatles i que encara avui li costa escoltar-los. Esta disposat a parlar de legalitzar les drogues el dia que despenalitzin el cinturó de seguretat."¿A qui molesta si no me'l poso" planteja el paio.

Be, son opinions respectables; d'un gilipolles, però respectables.

El Sr. Fernando Sánchez Dragó sens despenja dient que els periodistes son avui uns goril.les dels polítics, que estem vivint un moment apocalíptic, que Espanya ja no existeix (tan de bo) , que no creu en la democràcia: "Mentre que el vot de Belén Esteban valgui el mateix que el de Boadella, això no té solució" i altres bestieses més.

Lo collonut del cas és que segons el Sánchez Dragó la mare dels ous és "l'excés de gent" i que "si no moren dues de cada tres persones ens extingirem com a espècie".

Doncs jo els hi ofereixo una bona solució: ells son dos i amb mi fem tres, ells estan amargats i jo molt content d'estar en aquest mon...

Senyors Boadella i Dragó: " Us podeu suïcidar, s.u.p., contribuiríeu a la meva supervivència i a més a més em faríeu molt feliç"

Necessito ajuda

Jo soc una persona totalment anònima i lo fotut del cas és que ho continuaré sent tota la resta de la meva vida. Diuen que tothom en aquesta vida te dret als seus cinc minuts de gloria. Els meus no estic del tot segur que els hagi tingut. Hi han hagut moments en la meva vida dels que m'he sentit especialment satisfet però no sé si es podrien correspondre a aquestos "cinc minuts". Ho dic perquè últimament tenim diversos exemples de com aconseguir passar del mes pur anonimat a estar a primera pàgina dels diaris de tot el mon i a més a més que et truqui el president del teu país per dir-te el que sigui.

Hi han dos casos: la crema d'un exemplar del Decret de Nova Planta al Fossar de els Moreres per part d'un tal Jordi Fàbrega (que fins avui no tenia ni idea de qui era) i, sobretot, la del Sr. Terry Jones que volia dedicar tot un dia a cremar exemplars del Alcorà. A aquest paio no li ha importat gens que li diguin de tot des-de totes bandes (i no precisament guapo) con tal de convertir-se en un home públic (encara que gilipolles) i un autentic heroi entre la seva mitja dotzena de seguidors, que ara seran un quants més, i podrà viure molt millor del seu xollo. Perquè tot es redueix a això a que la mamella a la qual hi estic endollat em dongui cada dia mes lleteta costi el que costi. Jo dic el que faré encara que sigui una autentica bestiesa i si cola, cola, i si després m'hi haig de desdir doncs no hi ha problema, però el merder ja està fet i en treure tot el profit que pugui. Sortiré a la tele, als diaris, tothom parlarà de mi i fins hi tot vindrà a casa meva l'FBi, la CIA i si no ve l'Obama és perquè cau casa meva una mica lluny. Que per culpa meva hi ha manifestacions a tot el mon, que hi han morts de fanàtics, que organitzacions terroristes islàmiques esmolen les eines....doncs encara millor. Quan tot el merder estigui a punt d'acabar-se escric un llibre donant fe dels meus ideals i el "momio" em pot donar calerons per uns quan anys més.

Per lo tant demano, si pot ser, a les quatre persones contades que llegeixen les meves tonteries si em podrien donar alguna idea de que collons puc cremar per aconseguir un "xollet" d'aquestos perquè l'any proper se'm acaba l'atur i passaré a ser un jubilat molt més anònim que no ara.

Jo ja havia pensat de dir que li fotria foc al Palau de la Generalitat per allò de fer un sacrifici per acabar amb la crisi, i també de cremar la Sagrada Família com a millor final que no esfondrada per culpa del forat perquè passi l'AVE.

A vosaltres que us sembla?

Carta oberta a un amic

A tu, amic, que tantes discussions vers el tema hem tingut durant anys, et faig aquesta carta oberta com a resposta de la que tu no em vares donar en el seu dia. No poso el nom perquè tu saps qui ets.

Jo soc d'esquerres, et consta. I tu ets tant de dretes que et pensaves que el Blas Piñar era comunista. Doncs bé, aquest tripartit d’esquerres a Catalunya, aquesta Catalunya que sembla que només és teva, t'ha fotut durant tot aquest temps moltes patades als dallonses i, sobretot, quan el "nostre" president ha sigut una persona no nascuda a la nostra terra. Això no ho has pogut pair mai i el teu pensament, una vegada més, no ha sigut gens objectiu.

Un bon dia quan tu amb la destral a la ma li foties a dreta i esquerra contra el nostre Govern, amb els ulls fora de les orbites i amb una pujada de tensió que un dia et farà acabar malament, jo et vaig dir que em donessis algun exemple de les coses que segons tu és podien fer millor o no s'havien fet bé.

Concretament la meva pregunta va ser:

"Diguem el que fa malament el tripartit"

I tu vares contestar:

"Tot!!"

 Amb aquella seguretat del qui coneix el tema.

Doncs avui "El Periódico" porta una enquesta en que ens transmet l'opinió de la gent. De segur que l'has llegit, però jo te la dono:

La gent valora com a negatiu:

• Autogovern

• Política econòmica

• Atur
• Immigraciò

I valora com a positiu:

• Sanitat
• Educació
• Seguretat ciutadana
• Cultura
• Tansport públic
• Carreteres
• Ferrocarril

Be doncs ja ho saps. El got de vegades esta mig ple o mig buit segons es miri, però sempre hi ha alguna cosa a dintre.
Jo em deleixo perquè aquí mani el Mas i el Rajoy a Madrid. A veure que m'expliques llavors.
Una abraçada, amic.

E.T.A.

Com tota persona que llegeix el diari he anat seguin en el transcurs del anys tota l'historia de la organització terrorista ETA, i també m'he anat formant diferents opinions vers l'historia dels esdeveniments. Haig de dir però que soc totalment contrari a qualsevol actuació violenta vingui d'on vingui, amb l'excepció del atentat al, en aquell temps president del Gobern Luis Carrero Blanco, en desembre del 1973 en que la dictadura del General Franco quedava d'alguna manera escapçada.

Jo he sigut dels que han aplaudit totes les iniciatives de diàleg que s'han fet amb la banda terrorista com a via mes recte per acabar amb el problema d'Euskadi.

Vaig viure el primer acostament en al fundació del partit EIA fundat per l'esciciò de la ETA pm (político militar) i amb l'acceptació d'una certa amnistia general pels presos. També les converses d'Alger entre el Gobern i amb Txomin Iturbe en l'any 1987 i l'any següent amb Eugenio Etxebeste, Antxon, i, molt mes recents les diferents ilegalitazions de Batasuna o altres formacions polítiques que intentaven assolir el joc democràtic. Jo sempre pensava que era millor que ETA trobés una sortida pactada, una sortida democràtica o la que fos con tal que no fes servir la que feia servir normalment que era la de matar gent.

Doncs després de l'ultim comunicat de la banda terrorista he de reconeixer que estava del tot equivocat. No hi ha res d'especial en això ja que m'equivoco sovint en moltes coses, però en aquesta també.

La oposició dels partits, la falta de recolzament de la gent basca (sobretot després del atentat a Barajas, en mig d'una treva), l'actuació de la policia i l'ajud internacional estan acabant amb ETA. I, sobretot, l'estrangulació del seu finançament.

Aquesta banda havia sempre tingut el seu santuari a França que ha anat minvant a mida que a desaparegut la dictadura a Espanya i ha anat creixent la democràcia, però l'assassinat d'un policia francès el dia 16 de març d'aquest any ha desencadenat una persecució mai vista als terroristes que ha continuat amb diferents detencions a Portugal, Anglaterra i Bèlgica que l'han deixat sense cap comandament si és que ni quedava algun.

Doncs be, després de 50 anys em deleixo per veure com acaba aquest moviment terrorista apoiat per molta gent en el seu començament i avui en les escorrialles.

Amb el permís del Sr Jaime Mayor Oreja, l'exministre de l'Interior, que es mor d'enveja respecte al Sr. Alfredo Pérez Rubalcaba i no para de tocar els collons.

Accidents

Avui he llegit el diari les estadístiques d'accidents de trànsit fins el final de l'operació tornada de les vacances, es a dir, fins la fi d'Agost, i, com ja va sent normal als últims temps, han tornat a baixar.

Això és una bona noticia i ve a reflectir que les mesures preses per llei per controlar la societat motoritzada son realment efectives.

M'ha cridat l'atenció però l'estadística referent a l'origen o les causes d'aquestos accidents: un 46% son per distraccions, un altre 30% per velocitat inadequada, el tercer motiu és per excés d'alcohol, el 10%, quedant el resta del 14% com a "altres".

Doncs be, tenint en compte que les distraccions no estan penades per la llei i el concepte de "altres" tampoc, ens queda per controlar oficialment l'alcoholèmia i els excessos de velocitat, o sigui que la policia de trànsit només pot incidir en aquestos dos apartats que sumen un 40%. Lo que vol dir que la Direcció General de Tràfic obté les baixades d'accidents només vers aquest petit percentatge, es a dir, fent pressió amb els controls d'alcoholèmia i posant els radars per controlar la velocitat. Be i el carnet per punts perquè els rics no en tinguin prou en pagar les multes.

O sigui que si jo sumo tot lo que puc controlar, el alcohol, la velocitat i les meves distraccions, quan surto tinc un total de 86% de possibilitats de disminuir el risc d'accident per tornar a casa.
No esta malament, no.

Futbol

Comencem una nova temporada de futbol. Ja en hem jugat una jornada i, encara que no s'ha donat cap resultat sorprenent, l'empat del Madrid sumat a la victòria del Barça a Santander ha provocat una autèntica explosió d'eufòria que tampoc entenc gaire.

Aquest any el Madrid ha fet els deures. Ha contractat un entrenador guanyador en que priven els resultats per sobre de tot (ho varem poder comprovar en la visita del Inter al Cam Nou en les semifinals de la Champions) i, per primera vegada en molts anys, ha fitxat bé. S'ha deixat de romanços, de grans estrelles, de "galáctics" i ha comprat treballadors i gent vàlida per posicions concretes per crear una estructura d'equip. No s'ha gastat tans de calerons però estan més ben aprofitats.

Al Madrid li fa falta temps i paciència, que no sé si en tindran donada la gana de títols que tenen i lo que els emprenya que el Barça els aconsegueixi, però esta posant els fonaments per fer un bon equip. Esta clar que el Barça els hi porta avantatge en tots els aspectes i que, a més a més, també ha fitxat bé i s'ha tret del damunt lo que li sobra (Henry, Tchigrinsky i Màrquez, lo del Touré és un imprevist), lo que no s'adapta a que el millor i número u és el Messi (Ibrahimovic) i portant un autèntic golejador (el Villa), un recamvi pel Dani Alves (Adriano) i un altre pel Busquets (Mascherano). A partit d'aqui si fa falta més gent es buscarà a la pedrera.

Aquesta temporada de segur que no serà com l'anterior però el campió serà un dels de sempre.

Es cosa de dos.

De tota manera ens ho passarem bé.

Aniversari

El passat dia 29 va ser el meu aniversari. Ja en he fet 61. De fet en el pastís només hi havia una sola espelma ja que era el meu primer any de "jubilat" i com que, de fet, a partir dels 60 m'ha canviat tan la vida....es podria dir que en començava una de nova.

Doncs be, vaig rebre molts de regals, tots imprevistos i que em varen agradar molt.

També vaig rebre moltes trucades, missatges i mails de família, amics i antics companys de feina que ara ja també son amics. Als que no se'n varen recordar no els guardo cap rancúnia, tot sigui dit.

El dinar el varem fer a casa amb la família. No tota, ja que el Roger encara estava de vacances per aquest mons de Deu i el meu germà està a Eivissa, però érem uns quants i ben avinguts.

Va ser un dia perfecte.

Moltes gràcies a tots.