Em copien?....Doncs no.

Hi havia el diumenge un article al diari amb el títol "No vull que guanyi Espanya".
Hòstia, vaig pensar, ja han llegit el meu blog i em copien. Doncs no. Vana il·lusió. Un tal Joan Ollé firmava l'article a on desitjava que perdés la selecció espanyola però per diferents motius que no els meus.
Ell explica les peripècies que va patir una vegada a Valladolid, quan "la roja" havia guanyat un partit, es va trobar amb unes "persones" que el seu crit de guerra era "catalanes hijos de puta, separatistas, viva España" quan se'n varen adonar de que ell i un amic parlaven català. Es veu que amb una mica de diplomàcia i bon rotllo se'n varen sortir bé.
I ara l'escena s'ha tornat a repetir el dia que Espanya va guanyar a Hondures ja que aquest senyor fa un programa a Catalunya Ràdio en un estudi envidriat que pot veurer la gent. Doncs es veu que una vintena de "persones" d'uns vint anys uniformats amb samarretes vermelles van començar a repetir la lletania amb salutació feixista i cantant el Cara al sol, mostrant els genitals i picant al vidre amb el pal de les banderes.
Evidentment el senyor Joan Ollé està del tot indignat i no li falta raó. Al menys jo li dono.
Però crec que aquest article també el firmarien moltes persones que tenen negocis a les dues bandes de la Rambla quan el Barça guanya al Madrid o algun títol.
I si no que els hi preguntin als del McDonald, o als dels kioskos de diaris o als encarregats de l'allumenat de l'Ajuntament, si els hi fa cap gràcia qu'el Barça guanyi alguna cosa.
Desgraciadament de cretins i gilipolles en hi han per tot arreu i de molts de colors.

Estem fotuts

No tinc ni idea d'economia. Ja ho dic per endavant. Però és que cada dia que passa hi entenc encara menys.
Ara tenim a sobre de la taula la reforma laboral. Que si era necessària, que si no, que no s'ha fet bé, qu'és podia haver fet d'un altra manera, etc., etc.
Segons sembla estar a Europa te aquestes obligacions o servituds. S'ha de fer lo que s'ha de fer i no tens gaires opcions. Pel que sembla hem estat vivint per sobre de les postres possibilitats. Es veu que mentre hi ha hagut "toxo" per arreu la cosa es dissimulava, però quan ha esclatat la bombolla ens hem quedat amb el cul al aire, o, mes ben dit, surt a flotar que patim un greu problema d'endeutament. I, concretament, el problema real el tenim amb el endeutament exterior, ja que ens el devem a nosaltres mateixos, tot i ser important no te tanta influencia en els mercats europeus.
Resulta que si el devem al exterior, els nostres creditors son els alemanys i els francesos, i aquestos son en alguna manera els que volen cobrar algun dia i ens obliguen a prendre mesures. Sembla ser que d'això també en depèn la bona salud del euro. Devem calerons que no els podem tornar i hem de refinanciar el deute o be pagar el que devem i demanar-ne més per poder anar tirant.
També sembla ser que en anteriors crisis espanyoles la solució passava per augmentar les nostres exportacions encara que fos a costa d'una devaluació de la nostra moneda, cosa que ara no és pot fer, per lo tant no ens queda altre remei que baixar els nostres costos de producció i augmentar-ne la productivitat. D’aquí la reforma.
Tampoc entenc perquè la solució de devaluar era tan bona si quan teníem que tornar els calers ho fèiem amb dòlars i aquestos eren també mes cars.
Suposo que la solució era les divises que entraven pel turisme. Si era així també serà vàlida la solució en aquestos dolorosos moments.
Que vinguin, que vinguin molts i amb calerons.

Tinc un amic...

Una de les mes grans satisfaccions que he tingut en tots el meus anys laborals ha sigut el contacte que he tingut amb la gent. He conegut gent de tota mena, diferents races, llengua, ideari polític i religiós, i cada una d'elles m'ha deixat alguna cosa. Hi ha qui deixa mes o menys empremta, de vegades bona, de vegades dolenta però queda dins de la teva memòria amb petites engrunes emocionals.
Doncs dit això faré esmena de que tinc un amic un xic diferent.
Es diferent primer perquè és del Madrid i jo del Barça i això no ha sigut mai un problema. O potser si. Ha anat a dies.
Es diferent perquè va de dur i en el fons es capaç d'emocionar-se per qualsevol cosa que l'afecti directament.
I es diferent perquè si lo que més estima en la seva vida és la seva família, cosa normal, en segon lloc no hi han ni els amics, ni el Madrid, ni diners, ni comoditats, ni res que no sigui un altre element tambè femení: una bicicleta.
En tercer lloc hi haurà tota la resta, però el segon amor seu és aquesta cosa amb rodes i pedals que fa que es perdi per aquestes carreters de deu així que les seves obligacions li permeten. Faci sol, plogui o nevi, si hi ha temps lliure, es vestirà el mallot, les seves sabatilles, el casco i farà la seva lluita diària contra un rellotge imaginari, l'asfalt i els tombs dels camins que el veuen passar.
I es diferent perquè estic segur que si no ens veiéssim en deu anys, el dia que els nostres corriols es creuessin tot caminan, seriem igual d'amics com si només haguessin passat un parell d'hores.
I li perdono que no vingués a l'ultim dinar de companys.
Li perdono perquè és fidel al blog....pero no massa.
Mira, m'ho apunto.

El foc

No hi ha cap dubte de que el foc ha tingut molta influencia en el desenvolupament de la humanitat en el transcurs del temps, però vaig llegir en una revista mig científica elements concrets en que el foc hauria estat causa bàsica per influir en uns salts qualitatius en la vida del home o en la seva evolució.
Sens dubte el homínids varen descobrir un dia que el foc modificava els aliments. Aquest canvi d'alimentació va modificar sense dubte moltes coses, entre elles una reducció del tamany de les dents, modificacions en la caixa toràcica, augment de la talla corporal i un augment de la capacitat cranial en un 40%. Aquestes modificacions serien consecuencia d'un tracte digestiu mes reduït donat que el aliments cuits costen menys de mastegar que no els crus.
Però vet aquí que aquesta modificació en el mastegar va disminuir el temps dedicat a la alimentació i permetre als homínids dedicar-se a altres feines productives o improductives. Entre les primeres destaquen els científics el dedicar-se a la caça i a la recol·lecció d'aliments. Això voldria dir que els homes de la tribu es podien passar el dia anant de cacera i tornat per la nit cap a la llar a sopar. Les dones, per contra, varen començar a fer la recol·lecció d'aliments durant el dia i a tenir menjar cuit pels caçadors que arribaven cap el tard. D'aquesta manera la cuina se suposa que va impulsar una de les característiques distintives de la societat humana: la divisió sexual del treball.
O sigui que els homes, alliberats de passar-se hores mastegant aliments crus, podien dedicar-se a altres menesters, mentre que les dones es varen veure obligades a fer les feines de recol·lecció d'aliments, cuidar dels fills i tenir sempre un plat calent per al seus companys.
Com a reflexió no em sembla gens malament i si les coses no varen anar així bé podria haver-ho sigut.
O sigui que el foc és el que va ficar les dones a la cuina.

Ves per on.

Companys

Una vegada més he anat a dinar amb els meus amics de la feina. Bé, de l'antiga feina per mi ja qu'ells continuen treballant i jo no, per pena seva i sort meva. Com sempre ho varem gaudir de valent. Varem quedar a la una del migdia i fins les cinc de la tarda no es va acabar la xerrameca. La novetat aquesta vegada va ser que va faltar l'Israel i en cambi s'hi va apuntar el Roger. Continuàvem sent set, com sempre.
També com sempre, el pernil molt bé, el pop a la gallega també, els "callos" estaven més bons altres vegades, encara que això només ho vaig notar jo ja que ningú que no fos el Roger els va tastar i aquest anava d'estrena.....El "caldo gallego" en la seva línia i el "churrasco" també. Vaig acabar amb xíndria i els ja coneguts xupitos d'orujo.
Gràcies als meus companys em vaig posar al corrent de totes les novetats de Disper, tan fent referencia a la feina com a qüestions socials i xafarderies, incorporacions, despatxos i nous esdeveniments. Ho absorbeixo tot com una esponja. Crec qu'ara estic molt més al corrent de les coses que no quan treballava.
Al menys això crec. Abans no m'enterava de res....

Jo vull que perdin

Qui més qui menys està al corrent de la prima que ha pactat la Federació Espanyola de Futbol amb els jugadors que van al mundial. I de "l'escadalera" que això ha provocat crec que també.
Ja els hi val als tres capitans: el Casillas, el Puyol i el Xavi el morro que li foten però al senyor de la Federació que ho ha pactat se'l hauria de acomiadar immediatament. I al senyor Jorge Carretero que ha sortit a donar explicacions vers el fet, també.
En política, en economia o com a mínim per anar pel mon, una de les coses més importants a l'hora de prendre decisions o d'opinar o de relacions humanes és tenir un xic de sentit comú. Si no el tens et passa lo que ara parlem, que et diuen el nom del porc a cada cantonada i amb tota la raó del mon.
Jo vull que perdin. I si en el mateix cas s'hi trobés la Selecció Catalana, doncs també. I soc un gran admirador del Puyol i del Xavi, però noi, m'han tocat el vora-viu ja que no son precisament uns morts de gana. I fins i tot penso que no els hi ve ni de 600.000 €. Tampoc val que després surtin dient que en donaran una part per beneficència o que també responguin que la mitat s'ho queda Hisenda.
I la Federació abans de fer mes rics als rics que mirés d'ajudar a equips com la Gramanet que els jugadors no veuen ni un duro i tenen problemes per arribar a final de mes. Perquè si be és veritat que els cales surten dels patrocinadors, a aquestos també els paguem nosaltres.
Que no ens vinguin amb hòsties.

De passeig

Dilluns passat me'n vaig anar a donar una volta per Barcelona per fer una mica de cames. No tinc cap itinerari previst i vaig caminant sense cap idea fixa. Si tinc previst estar tres hores fora de casa, doncs anem tirant una hora i mitja i després mitja volta i cap a casa. Sense cap pressa.
Doncs vaig reparar en dues coses:
Amb tots els respectes cap el Sr.. Josep Maria Subirats i els que varen escollir-lo a ell perquè ho fes, no m'agrada gens la façana de "La Passió" de la Sagrada Família. Les escultures estan molt bé, els motius també, el treball és monstruós i molt ben fet, ben disposats a la façana....tot collonut. Però...en Gaudí ho hauria volgut així? L'estil és el del Sr. Antoni Gaudí? S'assembla aquesta façana a la que va fer el geni? Jo diria que no. A mi em va fer l'efecte de que aquest estil canta com "una calàndria". M'ho vaig mirar força estona i vaig deduir que m'agradaven molt les escultures però no allí. En hi ha tres que pengen per sobre de l'arcada que em varen fer mal efecte i tot. Hi ha qui diu que a veure si hi ha sort i el AVE la fot a terra i la tornem a fer com deu mana. Home, abans que aixo potser que la deixin com està. Però no fora mala idea.
També vaig notar que hi han moltes senyores grans acompanyades per una persona més jove, normalment sud-americana. I quan dic moltes, parlo de més d'una dotzena en la passejada que vaig fer. Llavors et preguntes el perquè son totes d'aquest col·lectiu i la resposta que se'm va venir al cap va ser que tenien la ventat-ja del idioma i la dificultat d'aquestes joves per trobar un altra feina. Però si és posessin d'acord i fessin vaga, hi haurien un bon grapat de senyores grans que es quedarien sense prendre el sol, el pa del dia, conversa, etc.
Quan vaig tornar a casa, a l'ascensor m'hi vaig trobar un nen negre d'uns deu anys. Em va dir que feia tres setmanes que vivia a l'escala. Mira, la primera persona negre del col·lectiu, vaig pensar. Teníem sud-americans però negres encara no.
Es diu Lucas i és realment simpàtic.

Israel

De segur que no l'importarà gaire a ningú però a partir d'avui em declaro "antiisraelita". Ja sé que ser "anti" no és ser res, però m'és igual. No era "anti" res però avui vaig d'estrena. Lo que han fet amb aquesta caravana humanitària que havia sortit de Turquia per anar a ajudar als palestins de la franja de Gaza no te nom. Aquí no parlem ja de autoprotegirse, dels problemes de la seguretat nacional, del terrorisme ni de res de res. Es simplement passar-se pel forro tota llei sigui del ordre que sigui. No hi ha cap diferencia entre els pirates somalis i l'exercit jueu.
Fan lo que els hi dona la gana amb el suport dels Estats Units. No tenen cap respecte per la vida humana. Es cert que a través de l'historia les han passat de tots colors i la gota que va fer vesar el vas fora el genocidi del Hitler, però avui sembla que vulguin fer mèrits perquè la gent se'n oblidi d'aquest fet.
No he estat mai d'acord amb els fonaments de l'Estat d'Israel, tan polítics com religiosos, culturals, socials o de tota mena. Peró també pensava que algun dret haurien de tenir de disposar de la seva pròpia terra vistos els problemes que tenien a tots els països, no a cop de pistola però sí fen front comú amb els seus propietaris "legals" com son els palestins.
Avui penso que aquest problema no te solució dialogada.
I lo fotut és que ens portarà problemes a tots.
Israel exporta, bàsicament o que em pugui afectar a mi, fruita i verdura. M'asseguraré bé d'on ve abans de comprar-la. També exporten diamants però d'això ja no m'haig de preocupar.