lunes, 29 de marzo de 2010

Estem arreglats


Jo ja m'imagino que, mes o menys, a tot arreu estem igual, doncs només has de llegir noticies de la dreta d'els Estats Units, de les que venen del Orient Mitjà o del veí francès amb les manifestacions xenòfobes de la ultradreta francesa, per constatar que hi han coses que no canvien mai i potser tampoc ho faran en el transcurs del temps. Lo fotut és que l'ultradreta es manifesta en tots els àmbits. No es deixen res.
Veiem:
Judicatura. Persecució del Jutge Baltasar Garzón per ficar-se allà a on no volen que s'hi fiqui. El cas Gürtel en és una mostra i el voler destapar responsabilitats pels morts de la guerra civil en el bàndol fatxa ha sigut la gota que fa vessar el vas. Deixant a part la possible avidesa de notorietat del Sr. Baltasar, ja te en contra un percentatge molt elevat dels seus companys de feina per intentar barrar-li el pas en el seu interes per arribar al fons en investigacions concretes, que poden fer mal a la nostra dreta. Els senyors de la "Falange Española y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista" (FE de las JONS) també tenen coses a dir en contra per lo vist. Senyal que també tenen coses per amagar.
Religió. No sé com catalogar que un capellà hagi comés abusos a 200 nois sords. Però a més a més hi han casos de pederàstia a diferents llocs ( a Espanya no, naturalment) i no se'ls hi acudeix un altra cosa que fer una carta per demanar el perdo a les víctimes !!! Indulgencia del Papa amb els capellans pederastes i articles al diaris dient que aquestos delictes ja han prescrit, que potser hi han hagut un comportament delictuós de bisbes que no van fer el que tenien que fer i aquí s'acava l'historia. I que no potser que es vulgui implicar al Papa Benet XVI quan en la seva estada a Alemania va tapar també lo que no està escrit. Després del "nacionalcatolicismo" que varem patir al nostre país, llegir aixo ja fa fàstic.
Terrorisme. Ara que ETA ha patinat de valent matant un policia a França, que cada vegada esta pitjor i que els èxits policials son evidents, sens despenja el Sr. Mayor Oreja foten dient que hi ha en marxa una nova fase de negociacions entre ETA i el PSOE. Sense aportar cap proba ni dades ni res de res. No fos cas que el Gobern actual (el terrorisme no te color) pogués posar punt final a aquest dolorós problema. I el PP dient que se'l ha d'escoltar perquè sap del que parla. Aixo és podria també dir qu'es terrorisme d'oposició.
Racisme. Aquí jo només voldria que totes les persones que han vingut de fora a treballar al nostre país fessin una vaga de 24 hores. Amb el col·lapse que hi hauria a tot arreu potser més d'un faria compte de que hi han coses que, ens agradi o no, no tenen marxa enrere perquè nosaltres mateixos ho hem volgut així. Amb més cultura hi hauria menys problema.
Per avui ja en hi ha prou de ponar la pallissa.

Un altre dia més.

A casa Joaquim


L'altre diumenge varem anar a casa del Joaquim i l'Angels que també volien fer la seva convidada. Érem 14 persones i també varem menjar d'allò més. Menjar i beure. Bon aperitiu, els canapès de l'Angelita (a mi només me'n varen tocar tres) un potatge de cigrons i cuixa de porc rostida, postres a dojo i vi, cava, cafè i licors.
El dia que em toqui a mi ja cal que m'espavili. Haure de fer venir cambrers amb "librea" per fer una mica d'impacte sinó quedaré en ridícul.
Ho varem passar molt bé, com sempre.
De fet dona gust que et convidin. Menges molt i no fots res. T'ho donen tot, t'ho possan a taula, t'ho recullen i quan ja has acabat, apa, cap a casa ben content i fins la propera.
Dona gust viure així.

jueves, 18 de marzo de 2010

Mira que si anem a Madrid....


Un dels avantatges que té estar jubilat és que ahir després d'anar al camp del Barça i veure i gaudir dels cuatre gols als alemanys, al arribar a casa, com que l'havia gravat, doncs me'l vaig tornar a veure estirat al sofà, en pijama, amb un whisky i unes trufes de xocolata per fer costat.
Una vegada i un altra vaig gaudir de totes les jugades i dels gols.
Estic vivint el meu Nirvana particular.
Doncs be. Ara que em passat a quarts i el Madrid no, puc donar la meva opinió de que tot el crist que tenen muntat a casa del rival s'ho han fet ells solets. L'any passat varen fer una segona volta de record i no varen guanyar la Lliga perquè el Barça està dos esglaons per sobre, però els hi va fer tan de mal la golejada a casa i el "triplet", que foten l'equip enlaire, es gasten lo que no tenen i de seguida parlen de "conseguir el triplete". No parlen d'anar poc a poc, de mica en mica i construir un d'equip potent amb una estructura definida de joc. No això, no. Com que el Barça ho ha guanyat tot nosaltres també. Comprem lo millor del mercat, li fotem un entrenador i ja està. A guanyar-ho tot. Però de "boquilla".
En qualsevol altre país, un equip que guanya sis copes i per tot arreu diuen que és el millor del mon, se'l faria seu, és a dir, més espanyol que ningú i miraria de protegir-lo, mimant-lo i donant-li tot lo que fes falta perquè ho pogués tornar a repetir. Aquí no. Aquí t'han de putejar lo que no està escrit perquè d'equip espanyol només en hi ha un. D'acord que no ho volem ser d'espanyols, però és que ens ho posen "a huevo" per engegar-los a pastar fang.
Aquest any, un altra vegada, quan surten a Europa sense la protecció de l'estructura de l'Estat un equip no punter els hi fot un "chorreo" només perquè les expectatives eren guanyar "la décima al Bernabeu". Així com sona. Per la cara. Nosaltres no podem perdre mai. Com si tots els altres equips fossin coixos. I no varen reparar que el pitjor Milan dels últims anys ja els va repassar. Milan que tampoc ha passat eliminatòria, clar que contra un senyor equip, no com el Madrid.
Nosaltres podrem guanyar o no la Lliga i guanyar o no la Champions, però ningú ens pot treure que gaudim del nostre equip, que juguen els de casa, que sabem a que juguem i que els demés ens tenen enveja.
El nostre Barça ja ho ha guanyat tot.
Visca !!!

domingo, 14 de marzo de 2010

Amics del treball


A finals del mes passat varem anar a dinar uns quants companys de la meva última i definitiva feina. Era una repetició d'un esmorzar que varem fer a finals de Setembre i ja hem quedat que la cosa te que continuar a finals de Maig. Suposo que la perspectiva és molt diferent dels uns als altres, però per mi és una situació que gaudeixo mot més que ningú. Entre altres raons perquè soc l'unic que no hi ha de tornar, però m'encanta escoltar tot lo que diuen i expliquen perquè em fan sentir a dintre de l'empresa estan-ne fora. Puc participar en tota la conversa perquè conec totes les persones, situacions, problemes i les seves consequencies, però és una autentica meravella els mirar-so des de l'exterior sense que t'afecti. Bé, si que afecta si hi ha algún maldecap per algún amic, pero també consola veure que ho saben resoldre tan be o millor que no quan et tocava fer-ho a tu. Le seves opinions, la seguretat amb que parlen, la seva visió de futur, la manera d'enfocar les coses, l'interés per millorar, la valoració de la realitat i la confiança en el seu desenvolupament fan que jo desitji que no s'acabi mai el dinar. M'encanta sentir-los. Em fan sentir a dintre. Amb tan bona gent no ha costat gens fer amics al treball.
Per altra part el lloc escollit tampoc te preu. Es un restaurant gallego de Sant Andreu de la Barca que tot lo que posen està de colló de mico. Demana lo que vulguis que no saps lo que estarà mes bo.
Noi, que llarg que se'm fa esperar al mes de Maig.

Amics de tota la vida


Jo crec que és una de les coses més boniques d'aquest mon, el tenir amistats que és perpetuen en el temps. Concretament ahir, dissabte, varem anar uns quants a dinar a casa de l'Angelita i el Jordi i, francament, ens ho varem passar d'allò més bé i no parlo només per mi. I és que fa molt de temps que ens coneixem i hem fet moltes coses tan de solters com de casats. Tothom coneix tota l'historia i la vida de tots els altres. Mires enredera i veus que pots parlar de les noces de tots ells encara que en tots els casos parlem de més de trenta anys. Be, hi ha un matrimoni que fa menys temps, però és l'excepcìó que confirma la regla. Xerrameca, bromes, discussions i tot amb un molt bon àpat a la taula i un molt bon beure en mig d'un servei molt acurat. La nostra anfitriona va treballar de valent en que tot estés correcte fins l'ultim detall i a fe de Deu que ho va aconseguir. Lo fotut és que tothom va pujant el nivell a l'hora de convidar-te a casa i després quan et toca a tu....
Tot sigui pels amics de tota la vida.
Diuen que qui te un amic te un tresor.
Collons que rics som tots nosaltres.

lunes, 8 de marzo de 2010

La nostra societat


Per causa de la crisi es pot dir que la nostra societat està convulsada. Gent que opinava d'una manera ara en diu un altra o, simplement, despotrica contra tot el que l'envolta per motius que l'afecten directament o perquè creu que les coses no funcionen o perquè te la solució miraculosa per donar fi a tots els nostres problemes econòmics.
Reflexionant vers tot això se'm ha acudit de fer una valoració del meu cercle mes proper i analitzar les resultats amb molta curiositat. Jo soc una persona d'esquerres i per lo tant penses que el teu cercle ho és majoritàriament.
Doncs no. Avui no. El resultat ha sigut el següent:

Gent propera a l'extrema dreta 30%
Gent propera a la dreta 40%
Gent propera a l'esquerra 30%
Gent propera a l'extrema esquerra 0%

Aquí, evidentment, no hi entra ni la família directa, ni la família dels meus amics o companys per allò de l'influencia propera.
Però em sorprèn una mica el resultat, donat que si a les persones els hi preguntes per les seves inclinacions tothom va una mica més cap a l'esquerra i si a algun interessat li comentes que les seves idees estan a prop de l'extrema dreta t'engega a pastar fang.
Peró les seves opinions no enganyen. Son las que son.
Conclusió. Molt agosarada però és una conclusió. Ens en anem cap a la dreta.
Ho tenim fotut.