Cuotes de senyores

Ara que sembla que aviat tindrem un nou Gobern a Catalunya sens posa a sobre de la taula allò tan manipulat de la quantitat de dones que el formin. Es veu que te que haver-hi una quota fixa o, si més no, una quantitat mínima per allò de que cal ser progressista.

Tot i entenent molt bé la finalitat de tot això val a dir que no hi estic d'acord. Per mi val tant un home com una dona i a l'hora d'ocupar qualsevol càrrec no s'han de mirar ni les faldilles ni els pantalons. Qui més val, qui te més capacitat o és més idoni pel càrrec és qui l'ha d'ocupar. Si tot son dones.... doncs endavant i si tot son homes...també. I si son mitat i mitat doncs....tan me fa. Lo important és que qui tingui la responsabilitat estigui en disposició d'assumir-la bé.

En el meu primer treball seriós quan tenia jo vint anys, la primera persona que em va manar directament va ser una dona austríaca, Irma Schultes, llicenciada en Química, de qui vaig aprendre molt, si no tan de la matèria que tractava, que també, sí de com tractar les persones que un te al seu càrrec, cosa que em va marcar de per vida. Tot i ser una persona de grans coneixements tècnics, molt culta i vàlida, sempre em va tractar de tu a tu i amb un respecte ta gran com no el he pogut gaudir mai més. Igual potser si, però més no.

I jo sé que quan venia l'hora de les promocions no era la persona que estava a la primera fila. Sempre hi havien homes al davant normalment menys vàlids que no ella. I aquesta és la valoració que no s'ha de fer.

Jo he conegut en tots els meus anys de vida laboral moltes dones extraordinàriament vàlides, donada la seva capacitat de treball, entusiasme i efectivitat en que en lo últim que repares és que son precisament dones . Son simplement companys de treball com els altres però que et mereixen encara un xic més admiració i estàs content de tenir-les al costat quan t'ajuden a solucionar uns problemes que amb la visió "d'home" potser no has pogut. I crec fermament que lo que vol una dona és igualtat en la competència i oportunitats. Ni més ni menys. Ni més per ser dona ni menys per la mateixa causa.

I, per descomptat, cap valoració amb relació vers l'amplitud dels seus pectorals.

Això potser és el més ofensiu.