Ciència i Religió

Últimament estic llegint sovint als diaris diferents opinions vers l'enfrontament entre Església i Ciència, o el que és el mateix entre fe i raó, o lo que és demostrable i lo que no.

També hi ha entre aquest blogs un del Babunski del 22 de Setembre en que fa una crítica vers els merder que va provocar la reflexió del Sr. Stephen Hawking quan descarta la ma de Deu en la creació de l'Univers (crítica a la que també m'hi apunto) lo que vol dir que el tema interessa a molta gent.

Respecte a lo que diu el Sr. Stephen Hawking haig de reconèixer que la seva intel•ligència em supera de lluny, doncs si be vaig poder entendre (o això crec) lo que ens deia en el seu llibre de "La historia del tiempo" ja em vaig perdre totalment en "El universo en un cáscara de nuez". Un dia d'aquest  tornaré a fer un altre intent per veure si el puc seguir. Tot això fa que senti un gran respecte per lo que ens pugui dir aquest senyor en aquest camp: lo que ens venen com idea de Deu està caient per terra en forma similar a lo que va passar amb el senyor Galileu en el seu temps.

De fet, la Religió, aquesta gran fabula que intenta donar sortida al fet inexplicable encara avui del nostre pas per aquest mon, tindria que demostrar un millor respecte per el desenvolupament de les teories de la física del univers ja que, avui dia el nivell cultural de la població humana és molt mes gran que no el de fa només un parell de dècades i la venda de aquesta idea de la fe ja no s'aguanta per cap banda. Pot venir el Papa a Barcelona a fotre-li un raig d'aigua a les parets de la Sagrada Família (ara que sembla que ja no caurà) i moure milers i milers de fidels que encara creguin que aquest senyor representa alguna cosa. Peró això no vol dir que aquesta raó de la nostra existència no hi hagi que buscar-la per altres camins mes reflexius, mes demostrables en el temps i molt menys dirigits i manipulats per les ansies de poder d'uns altres.
No he entès mai com es pot muntar un "tinglado" tan gran basat només en una idea tan peregrina com és la fe. El perquè de la mort es tan desconegut com el del naixement i tot lo que comença ha de tenir un final perquè l'únic clar és que existim a través del temps. Si no saps d'on vens és absolutament cert que no saps a on vas, i si no existies abans de néixer ho deixaràs de fer en el moment de la teva mort, i lo de l'anima immortal dubto molt que avui es pugui mitjanament vendre.
I si et vols perpetuar en el temps doncs no et queda altra solució que tenir fills que donin continuïtat al teu ADN.

Altra cosa crec que és mes aviat difícil.