miércoles, 27 de octubre de 2010

Cruyff

Jo soc un admirador del Sr. Johan Cruyff.
Vagi això per endavant.
Ho vaig ser en la seva època de jugador, encara que aquí només ens va guanyar una Lliga el primer any (mes tard una copa) i després es va dedicar a viure la vida; i ho he sigut molt més en la seva època d'entrenador en que ens va lliurar una manera d'entendre el futbol que avui encara dura. Llàstima dels seus últims anys en que va posar per davant del equip a la família i llavors les coses ja no varen anar tant bé.
Dic tot això perquè quan aquest senyor parla de futbol se'l ha d'escoltar ja que en sap molt i variat, i així un en va aprenent de les seves reflexions i opinions gaudint molt més d'aquest esport.
Però, com tot mortal, la cosa canvia quan les seves opinions son vers temes que ja no coneix tan i, a més a més aquestes no son gens objectives.
Estic d'acord que estigui emprenyat amb el senyor Rosell per allò de la seva presidència d'honor, encara que ja varen tenir diferencies anteriorment a l'hora de definir el futur de la plantilla del primer equip en el principi de l'era Laporta.
Però no és gens objectiu quan opina que en la reunió de compromissaris en que és va posar en dubte la gestió econòmica del Sr. Laporta, només hauria d'haver votat qui entengués d'economia ja que s'ha de ser un expert per poder valorar la realitat d'aquest comptes. I que una diferencia de vot tan petita no és representativa i que un número de compromissaris no pot decidir vers l'important majoria.
Després s'ha continuat manifestant en el tema aquesta vegada valorant lo molt que ha fet el Sr. Laporta pel club, comparant lo que va rebre amb lo que ha deixat, es veu que en una sanejada situació econòmica, segons ell.
Segons sembla això ja li dona marge al ex-president per tenir "derecho de pernada", és a dir, faig el que vull i si una cosa no em va bé, me la passo pels "dallonsis" i ja està.
Doncs no, senyor Cruyff, en aquesta vida no tot s'hi val. El fi no justifica els mitjans i les normes son iguals per a tothom. I el Sr. Laporta no ha ficat la mà a la caixa com un vulgar Millet, però és cert que no és poden gastar els diners que no son seus sense que el dia de demà ningú li pugui demanar responsabilitats.
I ja era hora que algú canvies la filosofia a l'hora de ser president d'un club de futbol. Per lo menys el Sr. Rosell segur que ens deixa comptes transparents i justificats, sense banquets, avions privats i altres festes i "jolgorios".
Ho sento, però algú ho tenia de dir.


1 comentario:

  1. Segur que el Laporta no ha ficat mà a la caixa? Aquesta diferència de 70 milions que hi ha entre el que diu una junta i el que diu l'altra no es veu gens clar. Potser han anat a parar a l'àrbitre noruec del dia del Chelsea? O a l'àrbitre del Barça B-Sant Andreu de la promoció d'ascens a 2aA? L'arbitratge d'aquests dos últims partits ha estat la cosa més tendenciosa que he vist jo en la meua vida.

    ResponderEliminar