Boadella i Sánchez Dragó

El passat dijous vaig llegir al diari una crítica de la presentació d'un llibre que havien escrit conjuntament Albert Boadella i Fernando Sánchez Dragó. Ometré el títol del llibre perquè no es vull fer cap propaganda, però si que transcriuré les seves opinions vers diferents temes:

L'Albert Boadella diu que Espanya és un país en coma, que el bilingüisme és una llauna i els catalans uns ganduls frustrats i que el molesta molt que el tractin de provocador (¿?). Diu que als 18 era un perfecte fatxa (em sorprèn que cregui que avui ja no ho és) que no li agradaven els Beatles i que encara avui li costa escoltar-los. Esta disposat a parlar de legalitzar les drogues el dia que despenalitzin el cinturó de seguretat."¿A qui molesta si no me'l poso" planteja el paio.

Be, son opinions respectables; d'un gilipolles, però respectables.

El Sr. Fernando Sánchez Dragó sens despenja dient que els periodistes son avui uns goril.les dels polítics, que estem vivint un moment apocalíptic, que Espanya ja no existeix (tan de bo) , que no creu en la democràcia: "Mentre que el vot de Belén Esteban valgui el mateix que el de Boadella, això no té solució" i altres bestieses més.

Lo collonut del cas és que segons el Sánchez Dragó la mare dels ous és "l'excés de gent" i que "si no moren dues de cada tres persones ens extingirem com a espècie".

Doncs jo els hi ofereixo una bona solució: ells son dos i amb mi fem tres, ells estan amargats i jo molt content d'estar en aquest mon...

Senyors Boadella i Dragó: " Us podeu suïcidar, s.u.p., contribuiríeu a la meva supervivència i a més a més em faríeu molt feliç"