jueves, 19 de agosto de 2010

Mails


M'agrada rebre Mails.
En rebo molts de molts amics i coneguts tan si estan a prop con si estan lluny. Crec que a tothom li agrada obrir el seu correu i trobar-se un munt de "cartes" per obrir. Be, si no és el "correu no desitjat" o be anuncis, propostes de viatges, d'inversions, etc. Es, en definitiva, una bona manera de comunicar-se amb la gent, sense preses, canvia'n impressions, explicant-te coses, informant d'esdeveniments o simplement per quedar un dia a qualsevol hora.
Es també agradable rebre arxius d'acudits, de coses que tenen la seva gràcia, de fotografies de llocs bonics, d'arxius de música, etc.
Lo que ja no m'agrada tant son aquestos Mails que te'ls envien perquè els passis a altres persones i sovint amb ja un número concret: ho has d'enviar a un mínim de deu persones. Si ho fas tindràs tota la sort del mon, en cas contrari tindràs alguna desgracia. Aixo també ve acompanyat de dades concretes, normalment son de deu a quinze dies tan per bo com per dolent. Jo no en faig cap cas. En mi mor una part de la cadena i no m'han passat mes desgràcies que les normals de la vida.
També emprenyen aquestos Mails que t'avisen d'un virus concret que ho mata tot, tan al teu ordenador com a tots els que si pugui accedir des-de el teu. No cal dir que tens l'obligació d'enviar-ho a quanta més gent millor. També he trencat la cadena i fins avui no pateixo cap virus i crec que els meus amics tampoc.
Peró potser lo que em molesta més son aquestos Mails que amb l'excusa de passar-te una col•lecció de fotografies molt maques de diferents llocs, de postes de sol o simplement de flors, et van foten la pallissa de com has de viure la teva vida, de lo bonica que és l'amistat, l'amor, amb frases de la persona que hi ha fet o be amb un recull de frases d'altres persones mes intel•ligents, cultes o famoses.
Jo crec que amb els meus Mails o amb aquest blog no dono la pallissa a ningú ni li dic a les persones com s'ho han de muntar, que han de fer per ser felices, ni per conservar les seves amistats o la dona. La meva prepotència no arriba a tan. Cert és que dono les meves opinions vers moltes coses i la gent pot estar d'acord o no i manifestar-ho però és el meu blog i no obligo ningú a mirar-so i la finalitat del mateix no és precisament aquesta.
Quan obro aquestos Mails em sento enganyat ja que em dona l'impressió de que m'estan venent alguna cosa. I m'agradaria coneix-ne algú de qui els fa per preguntar-li el perquè.
Que no tenim ja prou capellans, religions i moralistes perquè aixo s'infiltri a casa nostra sense haver-ho demanat?

No hay comentarios:

Publicar un comentario